El 56% de la prostitució a Palma s’exerceix en habitatges particulars
La memòria de la Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP) alerta del desplaçament d’aquesta activitat cap a espais cada vegada més invisibles
PalmaLa prostitució a Palma s’està desplaçant progressivament cap a espais menys visibles. Segons l’anuari 2024 de la Xarxa d’Atenció Directa a Persones que Exerceixen la Prostitució (XADPEP), el 56% de les persones en situació de prostitució ofereix serveis des d’habitatges particulars.
Aquesta xifra reflecteix un canvi significatiu respecte a fa cinc o sis anys, quan la pràctica es dividia a parts iguals entre carrers, clubs i pisos. El 21% continuen exercint al carrer –amb una lleugera davallada respecte al 2023–, mentre que un 11% ho fa a través de serveis de desplaçament, una modalitat que la xarxa preveu que creixi en el futur. Els clubs, per la seva banda, representen un 10% del total i es troben en retrocés.
Increment dels casos
L’atenció a les persones que exerceixen la prostitució ha crescut un 11% respecte a l’any anterior. “Malgrat els esforços, la demanda i la gravetat del fenomen continuen augmentant, especialment en un context en què la prostitució es trasllada a espais més amagats com pisos privats i plataformes digitals”, assenyala el coordinador d'Igualtat de l'Ajuntament de Palma, Toni Colom. Això fa més difícil la intervenció i planteja un repte urgent: adaptar recursos i polítiques per fer front a una prostitució cada cop més invisible i digital.
Durant el 2024, la XADPEP ha atès 1.690 casos, corresponents a 1.542 persones (algunes són ateses per més d’un servei). Un 48% dels casos són reoberts –persones amb qui s’havia treballat anteriorment o processos pendents de l’any anterior– i un 52% són nous. El 35% són processos d’acompanyament sostingut en el temps, sovint amb l’objectiu de sortir de la prostitució, un camí llarg i no lineal, amb avanços i retrocessos.
Característiques de les persones ateses
Pel que fa al perfil de les persones ateses, el 93% són dones cis; un 5%, dones trans, i un 2%, homes. “La prostitució masculina es manifesta de maneres diferents i és molt menys visible per a nosaltres, cosa que en fa difícil la intervenció”, explica el tècnic. Amb tot, adverteix que les dades recollides reflecteixen l’atenció prestada, però no la realitat global del fenomen: “Són les persones amb qui hem pogut treballar, no totes les que hi ha”, aclareix.
El perfil d’edat també evoluciona. Creix l’atenció a persones d’entre 25 i 34 anys, un canvi que, segons la xarxa, obliga a repensar els serveis i a garantir més oportunitats de formació i inserció laboral. En aquest sentit, un 62% de les persones ateses han iniciat processos de millora o han participat en activitats formatives o laborals, fet que evidencia la utilitat d’un enfocament integral i sostingut.
El nivell educatiu mostra que el 66% tenen estudis secundaris; el 8%, universitaris, i el 22%, només primaris. Moltes d’aquestes persones es veuen abocades a la prostitució durant el procés migratori, sovint enganades o com a única via per accedir a drets i recursos bàsics. Una altra dada clau és la modalitat residencial: el 55% de les persones viuen al mateix lloc on exerceixen, sovint en una habitació llogada. “Això implica una situació de màxima vulnerabilitat, ja que no disposen d’un espai personal desvinculat de la prostitució”, apunta Colom.
El 68% tenen responsabilitats familiars i destinen els ingressos principalment a cobrir necessitats dels seus. En un 21% dels casos, tenen més de tres persones a càrrec. A més, el 66% de les persones ateses es troben en situació administrativa irregular, fet que en dificulta enormement la inserció i accés a recursos fora de la xarxa.
Els serveis més sol·licitats
Les demandes més freqüents són el suport social (92%) i l’atenció sanitària (60%). El 79% de les persones ateses es trobaven en situació activa de prostitució, mentre que el 21% havien deixat d’exercir durant el 2024, tot i que hi havien estat vinculades. “Sortir-ne no és prémer un botó sinó un procés llarg, amb recaigudes”, diu Colom. Un 15% s’hi incorporen el mateix any que entren en contacte amb la xarxa, mentre que un 41% fa sis anys o més que hi són.
En el Casal Petit, entitat de les Germanes Oblates amb més de 100 anys d’història a Mallorca, ofereixen atenció social i psicològica, formació i suport personalitzat. “Cada dona té una història única. Feim itineraris individuals, amb cursos d’alfabetització, informàtica i enfocats a la reinserció laboral”, explica la coordinadora d'aquesta entitat, Maria Magdalena Alomar.
