12.300 alumnes esperen que es construeixin 23 centres educatius

PalmaEntre l’any 2011 i març del 2023 a les Illes Balears s’han construït 23 centres educatius nous i se n’han ampliat 60, segons les dades que consten a la pàgina de l’Institut Balear d’Infraestructures i Serveis Educatius (Ibisec) i també les aportades per la Conselleria d’Educació. Més enllà del que s’ha fet, és important el que queda pendent de construir, atès l’increment demogràfic de les Balears. El Pacte va deixar projectats, en diferents nivells, 23 nous centres per donar servei a uns 12.300 alumnes. Aquesta darrera xifra l’aporta l’exdirector general de Planificació, Ordenació i Centres del Pacte, Antoni Morante. L’ARA Balears ha demanat parlar amb el gerent de l’Ibisec, Mateu Suñer, que també va ocupar aquest càrrec durant la legislatura de José Ramon Bauzá, per saber la situació que s’havia trobat i com pensava intervenir-hi, però la Conselleria ha rebutjat l’entrevista. 

Un dels centres que esperen una ampliació és l’IES Porreres, un institut dissenyat per atendre 275 alumnes, però que ja en té 570. “Fa més de set anys que la demanam”, assenyala el director, Joan Ramon Xamena. “Tenim quatre aules prefabricades i n’esperam una altra”, afegeix. La situació que es viu al centre és poc ortodoxa. “Hi ha un grup al magatzem, un a la secretaria, dos a la casa del conserge, dos a la biblioteca i un a la sala de guàrdies”, explica. “No tenim porxades i ens hem de posar d’acord per sortir al pati, de tan petit com és”, lamenta. Xamena, però, assegura que la Conselleria s’ha compromès a executar l’ampliació aquesta legislatura. Ara bé, fonts d’Educació expliquen que “no hi ha una línia de projecte feta, perquè l’anterior Govern no va deixar el projecte iniciat”. Morante ho justifica: “Si no es va fer res, és perquè en vuit anys no hem aconseguit que l’Ajuntament ens cedís un solar”.

A l’espera des del 1999

Durant els vuit anys que Morante ha estat el màxim responsable de les infraestructures educatives, s’ha fet, segons ell, “moltíssima obra de reforma a centres que estaven molt malament. Hem cercat que hi hagués un equilibri territorial entre totes les illes i municipis”. Així mateix, lamenta la situació en què es va trobar la planificació d’obres quan va aterrar a Educació. “No hi havia res previst ni cap projecte en marxa. Durant dos exercicis, el pressupost de l’Ibisec va ser nul. Vàrem començar de zero”, recorda. També assegura que el nou equip de la Conselleria “no aturarà” d’inaugurar centres que ha posat en marxa el Pacte, com el CEIP de Campos o la nova escola d’Inca, que ja estan en construcció.

Al CEIP Mare de Déu del Toro del Mercadal fa més de 20 anys que demanen una escola nova. “La petició va sortir per primera vegada a la revista del poble l’any 1999”, explica Silvana Coll, que n’és la directora. L’escola està ben ubicada i els nins hi poden arribar a través d’un camí per a vianants, però ha quedat petita. “No tenim sala de professors ni gimnàs, i dos cursos se’n van a unes aules que ens deixa l’Ajuntament al centre de convencions”, assenyala. A tot plegat, s’hi suma que és un centre previst per a una línia, però que en té dues, amb 280 alumnes matriculats. La bona notícia és que aquest divendres, 20 d’octubre, el Consell de Govern ha aprovat la declaració d’Interès Autonòmic de les obres del centre, un fet que simplificarà la gestió administrativa del projecte. 

Una situació semblant és la que viuen al CEIP Ses Roques de Caimari, que des de l’any 2008 espera un nou edifici. Les obres han estat a punt de començar en dues ocasions, però ambdues licitacions han quedat desertes. El director, Toni Boyeras, explica una realitat “dramàtica”. “Estam a Ca ses Monges, on compartim espai amb la biblioteca i amb el grup de la tercera edat. Les sis aules que tenim són el que eren els dormitoris de les monges”, assenyala. Per fer el pati, els alumnes han de sortir a la plaça del poble, ben igual que fan al Mercadal. Al centre menorquí, l’ajuntament tanca una part de la plaça del poble de 10 a 12 h per als alumnes. Educació explica que la intervenció en aquest centre és una de les actuacions prioritàries. “Estam revisant el projecte i se n’augmentarà el pressupost per tornar-lo a treure a licitació tan aviat com sigui possible”.

El retard en l’execució de les infraestructures educatives té conseqüències. Una d’elles és que hi ha centres en què les ràtios d’alumnes són especialment elevades. “Excepte a primer d’ESO, tenim 29 o 30 alumnes a cada curs de Secundària i 32 o 33 a Batxillerat”, explica Rafel Crespí, director de l’IES Sineu. El centre es va construir per a 400 alumnes i es va ampliar el 2006 fins a poder acollir-ne 650, “però ara en tenim 1.100, d’estudiants”, diu. 

El camí del centre cap a l’ampliació començà el 2017, quan la comunitat educativa va decidir defensar una millora de les instal·lacions. “La primera conversa es produí el 2019, però després va esclatar la pandèmia. Les converses es reprengueren el 2021 i el 2022, quan ens digueren que la parcel·la on hi ha l’institut no tenia més cabuda i que si s’havien de modificar els paràmetres urbanístics podien passar tres anys. Em vaig plantar”, assegura. Finalment, el Govern va declarar les obres d’ampliació d’Interès Autonòmic el gener de 2023. Ara com ara, però, ni l’IES Sineu ni molts d’altres centres saben quan Educació decidirà intervenir-hi.