La gestió de les emocions per mantenir la motivació

Miquel Solivellas: "Hi ha una part mental al nostre entrenament que també s'ha d'entrenar diàriament... perquè, si no creim en nosaltres mateixos, per molta feina que facem no tindrem gaire a fer"


Miquel Daniel Solivellas Amer. 'Coach'. Manacor, 12-04-1991

Actualment, està acabant la carrera universitària i, per tant, podríem dir que és pregraduat en Ciències de l'Esport per la Universitat Isabel I. Fa feina al Cap Vermell Country Club, a Canyamel, on exerceix d'entrenador personal des de fa 7 anys.

La seva experiència com a esportista es remunta des de ben jove. A 3 anys va començar a fer judo i, com la majoria de nins, va jugar a futbol amb l'equip de la seva escola, que era el Sant Francesc d'Assís. Aviat va fitxar pel CD Manacor i va jugar amb l'equip juvenil del Mallorca en la temporada 2007/2008, però una lesió al lligament creuat anterior el va allunyar del món competitiu. Des d'aleshores es va dedicar a l'esport des d'un altre punt de vista, centrat en el tema de preparació física.

Miquel notava que quan la gent no estava motivada, per molta preparació física que fes, no podia rendir ni a les competicions, ni als entrenaments.

"Un dia, per casualitat, en un curs de director de temps lliure, vaig descobrir tot el tema de creixement personal i professional de les persones, i em varen dir que això es deia 'coaching'. Gràcies a totes aquestes formacions, vaig descobrir que també hi ha una part mental al nostre entrenament que també s'ha d'entrenar diàriament... perquè, si no creim en nosaltres mateixos, per molt que entrenem no tenim gaire a fer".

 

Abans de començar una competició, cursa o entrenament:

1. Cal ser conscients de si realment estam compromesos al 100% amb l'objectiu.

És com deim en mallorquí arrancada de cavall i arribada d'ase. Primer hem de ser realistes i pensar en el motiu que ens du a fer aquella cursa. L'emoció és la principal motivació que ens du a fer una acció per un somni que volem aconseguir. L'hem de desitjar de veres, si no el volem abandonar abans d'hora. 

2. Si estam compromesos, saber si aquest objectiu és realitzable, real específic, concret.

3. S'han d'eliminar creences limitadores i sabotejadors negatius.

L'edat és un nombre i tot és entrenable. Tenim creences que mai no podrem assolir un objectiu perquè molta gent ens posarà barreres. Ara bé, el problema arriba quan nosaltres mateixos ens posam aquestes barreres. Si creus que ho pots fer, fes-ho.

Durant la competició 

S'ha de tenir una gran intel·ligència emocional.

Es tracta de ser prou intel·ligent com per controlar les situacions. Això, per posar-ne un exemple, és com si a una cursa de muntanya et queden encara 40 quilòmetres per arribar. En aquest moment, una opció és posar petits objectius, pensar en petits trams i visualitzar la teva arribada. Visualitzar la teva arribada i el sacrifici que has fet per preparar aquesta prova són suficients per continuar.

Saber posar a la pràctica les 3 "R" d'intel·ligència apreciativa

Ressaltar el més positiu. Observa el que està passant al teu voltant per treure'n profit. Imagina que forades la roda, però no caus en terra. Imagina que caus en terra, però no et fas mal. Imagina que et fas mal, però no necessites hospitalització. Sempre podria ser pitjor, no et quedis en el problema.

Reenquadrament de la situació. Posa't a la pell dels altres i torna a plantejar el problema des d'un altre punt vista. De vegades perdem el temps amb el problema, a cercar-ne el motiu i el responsable.

Recra el futur.  

Després de la competició

Celebrar l'èxit: Arribar a meta és un èxit, però si ens surt una bona cursa i ens feliciten, no hem de llevar-li mèrit.  

Llei de la polaritat: Sempre ens hem de mantenir neutres quant a temes d'emocions.

Tècniques 

Visualització: Quantes vegades us posau davant de l'ordinador i veieu arribades a meta d'una cursa? O veieu com un corredor puja la muntanya? Idò això és com tancar els ulls i veure'ns a nosaltres mateixos fent aquella cursa. Ens convertim en aquell corredor i això fa que ens motivem i ens pugi l'autoestima, perquè cream imatges que després traslladam a una cursa.

Quadern d'hàbits: Moltes de les accions que fan les persones no són decisions del moment, sinó hàbits. Transformar un hàbit no sempre és fàcil ni ràpid, però tampoc no és impossible. Per fer-ho pràctic, podem escriure en un diari una activitat que volem cobrir durant el dia, i el vespre apuntam el que hem fet. Hi ha estudis que demostren que la majoria de les coses que apuntam les complim perquè agafam un compromís.

Mètode Kaizen: 
És una tècnica japonesa que ens proposa adquirir un nou hàbit realitzant una determinada activitat durant un minut al dia a la mateixa hora. Imagina que agafes la bicicleta o surts a córrer per fer un quilòmetre cada dia. El secret de l'èxit és la poca exigència, perquè recórrer un quilòmetre no suposarà un desgast excessiu però suposarà una trampa per al nostre cervell. En unes setmanes haurem adquirit l'hàbit de córrer i la peresa haurà desaparegut. Aviat estarem preparats per augmentar el temps fins a assolir el nostre objectiu.

EDICIÓ PAPER 23/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF