Faran falta més infermeres per atendre milions de persones amb problemes crònics

El sociòleg Juan Hernández Yáñez alerta de l'envelliment de la població i la necessitat de reforçar l'infermeria a l'Atenció Primària

Seran necessàries més i millors infermeres per atendre en el futur proper a milions de persones fràgils i en situacions cròniques complexes. Aquesta és una de les conclusions de la sessió professional organitzada pel Col·legi d’Infermeria de les Balears celebrada aquest dijous baix el títol ‘Infermeres, ja!’, en la qual s’han debatut els principals reptes en salut de la nostra societat en un futur inmediat i quines són les millors estratègies per afrontar-los. La jornada, ha comptat amb el sociòleg expert en assumptes sanitaris Juan Hernández Yáñez, qui ha subratllat que considera imprescindible reforçar els fluxos de recursos humans i econòmics dels hospitals cap els centres d’Atenció Primària i des de la Medicina cap a l’Infermeria.

Infermeres de les Illes se sumen a la campanya internacional ‘Nursing, now!’ (‘Infermeres, ja!’) afavorida per l’Organització Mundial de la Salut. La iniciativa reclama un major protagonisme de les infermeres als sistemes sanitaris.

Yáñez defensa “la transició demogràfica que està patint l’Estat espanyol en concret i  el món occidental en general està posant contra les cordes als sistemes sanitaris de molts països”. En els darrers  15 anys la població espanyola va crèixer un 14 per cent, els majors de 75 anys un 50 per centi els majors de 85 anys un 97 per cent, segons dades de l’INE. Estadísticament, segons el sociòleg, “dels 23 anys d’esperança de vida d’una dona espanyola als 65 anys, només passarà 9 lliure de malalties cròniques, i dels altres 14 anys només 7 sense dependència total. Les xifres per als homes són 19 anys d’esperança de vida als 65, 8 d’ells sense malalties cròniques i 11 amb elles, i d’aquests anys 7 de dependència total”. Aquesta transició demogràfica “ja ha donat pas a l’existència de centenars de milers de persones en situació de cronicitat complexa i fragilitat que són part de la nostra societat i als qui hem d’atendre”, ha subratllat Juan Hernández, qui ha afegit que “en l’actualitat encara que les persones majors de 75 anys representen només el 9 per cent de la població, suposen el 29 per cent dels ingressos hospitalaris, causant estades més llargues”. Els hospitals “no saben com fer front a aquesta ‘epidèmia’ d’hospitalitzacions, de les quals entre el 40 i 50 per cent serien evitables, segons diferents estudis”. En aquest sentit, l’expert ha assenyalat “la paradoxa davant la qual ens trobam, ja que els hospitals es duen una bona part del finançament i recursos quan –en realitat- és essencial que la cronicitat s’abordi des de la comunitat amb més atenció primària, més atenció domiciliària, i centres especialitzats en donar cures als pacients crònics”. Tal i com ja varen veure fa anys organitzacions i sistemes sanitaris més avançats, “la solució a aquests problemes no passa per més medicina, sinò per més i millor infemeria”, afirma.

Hernández Yáñez apunta que s’haurien de reforçar els fluxos de recursos humans i econòmics “de de l’hospital d’aguts, que actualment és el protagonista del sistema, cap a l’Atenció Primària; i des de la medicina cap a l’infermeria”.

De la seva banda, la presidenta del Col·legi d’Infermeria, Rosa Maria Hernández, ha demanat a les autoritats que “no ens espantin més amb la insostenibilitat del sistema. Passin a l’acció, actualitzin les lleis, permetin i exigeixin que les infermeres desenvolupin tot el seu potencial”. Hernández també ha apuntat la necessitat que els anys guanyats a la vida “no siguin anys de dependència i discapacitat”. Això depèn, en gran part, a que sàpiguem posar en valor la cura professional que proporcionen les infermeres”. “No es tracta de privilegiar les infermeres, sinò de governar per a la societat”, ha assegurat.

EDICIÓ PAPER 22/06/2019

Consultar aquesta edició en PDF