El 1969, Joan Marcel Arbona i Joan Arbona tiraven a la mar del port de Sóller el llaüt Francesc Xavier, una embarcació tradicional de 7,4 metres d’eslora que va ser construïda durant els anys 60 i que, posteriorment, va ser heretada pel net d’un d’ells, Joan Arbona. D’això ja ha passat un grapat d’anys i, avui en dia, el llaüt conserva la forma, els colors i l’essència, però no el mecanisme. “A principis de juliol el vàrem dur al port d’Alcúdia per electrificar-lo i esperam que d’aquí a unes setmanes ja pugui tornar a Sóller”, conta el propietari actual.

Un estudi realitzat per l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) al Port de Pollença ratifica que el fondeig "incontrolat" a la badia facilita la pèrdua de vegetació i posa de manifest que, actualment, encara hi ha petits rodals de posidònia que subsisteixen en aquesta zona.

La Universitat de les Illes Balears (UIB) i l'Institut Mediterrani d'Estudis Avançats (Imedea) instal·laran trampes als ports i aeroports de les Balears per frenar l'entrada de 21 espècies invasores. Segons ha detallat en declaracions a l'ARA Balears la líder del projecte STOP Invasores, Mar Leza, es tracta d'un grup d'insectes "molt diversos", entre els quals ja s'ha identificat la Vespa velutina, un tipus d'abella asiàtica “gegant".

Un total de sis milions de passatgers varen passar pels ports de l'Autoritat Portuària de les Balears (APB) durant el 2021, una xifra que confirma la recuperació postpandèmia, perquè suposa un increment del 59% en comparació amb el 2020, segons ha precisat aquest dimarts la institució.

Les onades de calor solen convertir-se en les principals protagonistes dels estius, deixant en un segon pla les altes temperatures de la mar. Però, el dijous passat, la mar balear va arribar a registrar una mitjana de 28,1 graus, que suposa una anomalia de 3,3 graus en comparació amb la mitjana històrica. "Això és moltíssim per l'oceà, que té una capacitat d'absorció de la calor i la seva inèrcia molt més gran que l'atmosfera", adverteix la investigadora del Sistema d'Observació i Predicció Costanera (ICTS SOCIB) Mélanie Juza. En un context de canvi climàtic, "les onades de calor marina amenacen directament els ecosistemes marins i la biodiversitat".

“Vàrem moure un cossiol i justament hi havia un niu d’escarabats de cuina i varen partir cap a dins la casa”, diu una veïna de Llucmajor. “N’hem vistes tantes, de cuques, que ja no ens fa ni por agafar-les amb les mans”, ironitza un veí de Palma. “A ca nostra, aquest estiu ha estat un desastre; vàrem obrir la comporta de les aigües brutes i n’hi devia haver unes 200”, recorda una de s’Estanyol. “Mai havíem fumigat, però l’any que ve en arribar juny ja telefonarem”, comenta un de Campos. “Nosaltres el que hem tingut han estat moltes formigues”, afegeix una altra veïna també de Palma. 

Espanya ha registrat durant els darrers dies uns 30 incendis, que han calcinat unes 25.000 hectàrees de territori, especialment a Castella i Lleó, Extremadura, Galícia i Extremadura. L'onada de calor ha deixat temperatures per damunt dels 40 graus en algunes comunitats autònomes, però, de moment, no està afectant "tan violentament" la conca de la Mediterrània que abraça les Balears, segons assenyala el bomber de Bombers de Mallorca Francisco Grimalt. "Per ara, el que està passant a la Península no té res a veure amb el que està passant aquí", remarca.

L'Atlàntida Film Fest projectarà el 26 de juliol el documental Petricor, de la directora Victòria Morell. Al llarg d'aquesta peça, la documentalista repassa la seva pròpia experiència amb els trastorns de conducta alimentària, a través dels testimonis de Maria Luisa Lara, Cuca Gomila i Neus Serra, tres dones de generacions diferents que viuen la mateixa història però amb distintes tonalitats. La producció del projecte ha durat tres anys, durant els quals la directora ha creat vincles estrets amb les protagonistes.

Les Balears han instal·lat durant els primers sis mesos d’enguany la mateixa potència d’energies renovables que durant tot el 2021, fins als 17.478 kilowatts. Amb l’escalada del preu de l’electricitat, la demanda per adquirir plaques solars ha pujat considerablement i hi ha alguns negocis que asseguren que tenen un 60% més de clients que l’any passat. Però la popularitat d’aquestes alternatives i les mancances de les empreses que subministren els materials estan provocant demores de fins a nou mesos per poder instal·lar les plaques.

Unides Podem i MÉS per Mallorca han presentat una proposició de llei (PL) per demanar que es protegesqui el patrimoni geològic de les Balears, uns elements "fonamentals per mantenir la terra", segons ha manifestat aquest dijous el diputat d'Unides Podem Pablo Giménez. "Es tracta de defensar el territori davant la degradació actual propiciada per l'especulació i la massificació", ha reivindicat.

El 58,1% de les 22.541 persones que han pernoctat als refugis del Consell de Mallorca entre juny de 2021 i el mateix mes de 2022 han estat estrangers, segons ha precisat aquest dimecres la institució insular. Aquesta xifra suposa un increment d'un 147,1% en comparació amb les que es varen anotar l'any anterior i s'apropa a les dades prepandèmia, ja que el 2019 s'hi varen allotjar 32.145 persones.

"Menys places, més qualitat", "On les aixetes estalvien aigua", "On els hotels eliminaran 57 tones de CO₂ a l'any" i "On els treballadors són tan importants com els turistes" són alguns dels eslògans que el Govern ha utilitzat per donar forma a la seva nova campanya, que té forma de paradeta de souvenirs i l'objectiu de promocionar i explicar la nova llei turística a residents i visitants.

El busseig recreatiu en àrees marines protegides s’ha convertit en un atractiu local i turístic no només a la Mediterrània, sinó arreu del món. Tant és així que les Balears han passat de tenir 12.735 immersions el 2005 a sumar-ne 69.200 el 2021, la qual cosa suposa un increment del 443,3%, segons precisa la investigadora Natalia Barrientos en l’informe de Mar Balear. Malgrat l’augment, els experts garanteixen que l’impacte és nul si es fa correctament i sostenen el potencial d’aquesta activitat per donar a conèixer el medi marí i, alhora, conscienciar sobre la importància de conservar-lo.

La presidenta del Consell de Mallorca, Catalina Cladera, ha presumit aquest dimecres de la gestió que ha fet la institució insular durant aquests tres darrers anys de legislatura. "Hem comès algun error, com no pot ser d'altra manera, però hem estat al peu del canó", ha manifestat Cladera.

L'Autoritat Portuària de les Balears (APB) ha repoblat el port de Palma de musclos, instal·lant-hi quatre cordes amb 30 exemplars cada una, amb la finalitat que aquests mol·luscos filtrin l'aigua portuària. Segons els càlculs fets pels científics que participen en aquest projecte pilot, un sol musclo pot filtrar fins a dos litres d'aigua per hora. El projecte encara està en la primera fase i, de moment, només hi ha 120 musclos, però, si s'habilitassin 4.000 metres de corda, es podria filtrar l'aigua de tot el port cada tres mesos.

La Conselleria de Transició Energètica, Sectors Productius i Memòria Democràtica projecta la instal·lació de plaques flotants a bases de regadiu, unes actuacions que esperen que es puguin començar l'any que ve. Segons ha explicat el director d'Energia i Canvi Climàtic, Pep Malagrava, en declaracions a l'ARA Balears, és una iniciativa que preveu el seu Pla d'autoconsum, on s'indica que aquestes plaques es posaran damunt les basses, sense ocupar tot l'espai. "Estam preparant algunes actuacions d'eòlica flotant en aigua dolça", ha remarcat.

Habitualment, em despert a les 7.30 hores. Procur berenar una mica bé per tenir reserves tot el matí, de pa amb oli, un poc de fruita i suc. Aquest sol ser el meu ritual del matí. Després, arrib devers les 9.30 hores a la llibreria, a Embat.

Viatges d’estudis, botellades, venda ambulant, tràfic de drogues... D’ençà que l’Arenal va deixar de ser un petit paradís repartit entre Palma i Llucmajor per convertir-se en una de les destinacions per excel·lència del turisme massiu, el ressò que es fa d’aquesta zona del litoral mallorquí sempre va acompanyat de polèmica. No obstant això, els veïns reivindiquen que l’Arenal és molt més que això, perquè també és poble i barri.

La presidenta del Govern, Francina Armengol, ha manifestat aquest dimecres que respecta la Fiscalia, que demana quatre anys de presó per a la regidora de Model de Ciutat, Habitatge Digne i Sostenibilitat de l'Ajuntament de Palma, Neus Truyol, pels abocaments registrats per part de l'Empresa Municipal d'Aigües i Clavegueram (Emaya), però ha defensat que va ser ella qui va començar a posar solucions a aquesta problemàtica quan va entrar com a presidenta de l'entitat.

L'entitat ecologista GOB ha aconseguit agrupar el suport d'unes 12.000 persones per portar davant el Parlament la creació d'una llei de justícia intergeneracional, una iniciativa popular "històrica" que cerca legislar per primera vegada l'impacte que tindran en un futur les decisions polítiques i socials que es prenen en l'actualitat.