El temps s’ha aturat a Grècia

Hem tornat als mateixos escenaris set mesos després. Tot ha empitjorat. Segueixen allà més o menys els mateixos. Han canviat Idomeni per Vasilika, Softex, Elinikó i una llista interminable dels mal anomenats camps de refugiats. Antigues naus industrials sense uns mínims de dignitat. Milers de nens deambulant tot el dia que haurien de ser en un lloc segur i anar a l’escola. És fàcil trobar cartells de menors desapareguts. Al centre d’Atenes hi ha homes que paguen deu euros i una hamburguesa per endur-se al llit joves refugiats. Tot el país segueix ple de voluntaris que reivindiquen la utopia de no acceptar que això hagi de ser així -que Europa sigui això-. Persones que, a Pikpa, al City Plaza o a EKO Project, dels refugiats en treuen un somriure.

EDICIÓ PAPER 20/07/2019

Consultar aquesta edició en PDF