Publicitat
Publicitat

TURISME, DADES I TENDÈNCIES

Intercanviar el pis, una alternativa a l'alça

Des de fa uns anys s'ha posat de moda una manera diferent de fer turisme, l'intercanvi de pis. La xarxa està plena de webs que posen en contacte viatgers sense reticències a deixar les claus de casa seva.

"Si el primer cop funciona, canvies la manera de fer turisme"

El primer cop sempre costa. Obrir casa teva a una parella desconeguda no és fàcil. Gemma Bruguès i el seu marit, David Riu, recorden perfectament aquell primer intercanvi: "El primer cop teníem una mica de por, i nosaltres vam buidar mig pis, quasi com una mudança. Llavors arribes allà [a Nova York] i et trobes que són encantadors, ens ho van deixar tot, també roba d'abric seva, i ens vam morir de vergonya. Aquí som molt malfiats, i a fora tenen la mentalitat més oberta", admet la Gemma.

Des de llavors, totes les vacances que han fet han sigut gràcies als intercanvis de pis (www.homeforexchange.com ), i no deixen de recomanar-ho a tothom. A més de Nova York, ja han anat a Roma, Berlín i a set ciutats d'Austràlia, totes amb intercanvis simultanis. Aquest tipus d'intercanvis es poden fer alhora -és a dir, mentre tu estàs en una casa de Berlín, els seus propietaris estan a casa teva- o bé per separat. "Nosaltres n'hem fet un així, quan nosaltres vam anar a Roma vam coincidir dos dies amb els inquilins, i quan ells van venir a Barcelona, nosaltres vam anar les dues setmanes a viure a casa de la meva àvia", comenta la Gemma.

Aquests intercanvis són a cost zero i l'únic que s'ha de pagar és la inscripció a la pàgina web. En el seu cas, 50 euros a l'any. La Gemma i el David van descobrir aquesta nova manera de fer vacances perquè volien anar a Nova York i no s'ho podien pagar, però ella explica que la majoria de persones que fan servir aquest sistema de turisme alternatiu no ho fan per estalviar-se els diners, perquè s'ho podrien pagar: "Si el primer cop funciona, llavors passes a canviar la manera d'entendre les vacances, més com una experiència, i coneixes el país d'una altra manera".

"M'agrada perquè busco una vida quotidiana en un altre país"

No és el barri, ni són els metres quadrats del pis, ni tampoc l'orientació. En el que es fixa l'escriptor Jordi Puntí a l'hora de fer un intercanvi de casa és si en el pis de destí hi ha llibres o no. "Per a mi és un detall important. Penso que si la persona que viu allà llegeix, hi haurà més afinitat", reflexiona. Puntí fa deu anys que intercanvia el seu pis de Barcelona amb destins de tot el món. Per a ell, és una pràctica habitual.

Va començar el 2003 amb una parella de jubilats de Nova York amb els quals ha acabat establint amistat. Puntí ha passat en aquest pis de 40 metres quadrats des de tres setmanes fins a tres mesos. El que el mou a optar per aquesta forma d'allotjament no és només un motiu econòmic. "Quan intercanvies pis per mesos és perquè busques una vida quotidiana en una altra ciutat", diu. Fer el mateix que fa a Barcelona -baixar a comprar el diari i el pa, anar al supermercat o treballar-, però fer-ho a Nova York. Copsa així la vida quotidiana en una altra ciutat a través d'una casa i sense la impersonalitat dels hotels.

El pis que va intercanviar a Londres fa set anys -un loft en una antiga fàbrica ocupada per artistes- estava en un barri obrer, com London Fields, que avui s'ha posat de moda. "I vaig fer servir llocs del barri per escriure el llibre Maletes perdudes . En lloc d'inventar-m'ho, ho vaig utilitzar", explica. Per escriure, Puntí diu que va molt bé "canviar l'horitzó habitual".

Tot i que mai ha tingut cap problema, ara procura intercanviar casa amb coneguts. No obstant, continua consultant la web d'intercanvi de cases - Singleshomeexchange.com - i cada any rep una desena de correus de gent de tot el món interessada a intercanviar el pis. "Barcelona té molta demanda. L'any passat ens van oferir San Francisco, Copenhaguen i Amsterdam". Però aquest estiu aniran a Portugal en un intercanvi de casa no simultani. Assegura que les reticències que es puguin tenir per intercanviar pis "són mútues". El primer cop que ho va fer (a través de la web Expatriates.com ) reconeix que estava una mica espantat. "Podia ser que el pis fos un desastre, que ells no hi fossin o que fos una estafa, però en el moment que fas el pas de deixar el teu pis, ja estableixes un nivell de confiança mútua", diu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF