Català o ecotaxa situen Ciutadans amb Bauzá i Podem amb l’oposició

PalmaLes enquestes situen Podem i Ciutadans en el Parlament balear després del 24 de maig i, fins i tot, els atorguen la clau per decidir el govern. Impulsades per una onada estatal, no han tingut gaire necessitat de posicionar-se en els debats locals. Però, a mesura que s’apropen les eleccions, es mostren cartes. La de la llengua i la de l’educació han estat de les primeres i han evidenciat diferències clares : Ciutadans se situa al costat del PP de José Ramón Bauzá, que és qui més ha fet per rebaixar el paper del català a les Illes; i Podem s’ubica amb l’oposició a l’hora de potenciar-ne el paper.

Per començar, Ciudadans s’ha inscrit a la Junta Electoral com a Ciudadanos i és així com n’apareixerà el nom a les paperetes . Podem s’ha registrat com a Podem-Podemos. Els seus candidats també es diferencien a l’hora d’emprar la llengua. El candidat elegit en les primàries de Podem, Alberto Jarabo, és un realitzador audiovisual madrileny establert des de fa anys a Mallorca, que s’expressa públicament en català. El de Ciutadans és un filòleg i periodista català que ara viu a Mallorca, Xavier Pericay. En els pocs actes que ha fet després de ser digitat per Barcelona, ha optat per expressar-se en castellà.

Pericay és vocal i ideòleg a Palma de la Fundació Jaume III, una entitat gonella que defensa la potenciació del dialècte mallorquí enfront del català. La novetat de les eleccions pot ser l’obtenció de representació d’una llista gonella. El candidat, abans de ser-ho, va prendre partit en el conflicte obert entre Bauzá i la comunitat educativa pel model lingüístic en l’ensenyament. Va acusar els docents d’haver fet de l’educació pública un “vedat pancatalanista”. Ara, com a candidat, ha defensat un model similar al TIL de Bauzá; com el PP, no qüestiona el concert educatiu amb centres que separen alumnes per sexe; i té de número 3 la representant de l’única associació de docents favorable al model del PP. Ciutadans s’ha guanyat així el suport d’un altre grupuscle anticatalanista, el Circulo Balear.

Podem, amb el català

Podem, en canvi, se situa a l’altre costat, amb l’oposició. En el seu programa hi figurarà la recuperació del Decret de mínims, la norma que garantia que, com a mínim, la meitat de la matèria educativa s’impartís en català, un decret que Bauzá ha intentat desplaçar amb el seu model de trilingüisme. Candidats de Podem participaren el dissabte passat en la Marxa per l’educació que es va fer a Mallorca. Podem havia signat abans el decàleg de l’Obra Cultural Balear, un compromís per retornar al català l’estatus que ha perdut amb Bauzá i que han firmat totes les candidatures que concorren a les autonòmiques, excepte la del PP i la de Ciutadans.

La llengua o l’educació no són els únics elements d’àmbit local que ubiquen clarament les dues forces emergents. Debats com el de l’ecotaxa també identifiquen on se situa cada un. Podem, com fan en menor o major grau totes les formacions progressistes, planteja un impost similar a l’ecotaxa que pagarien els no residents a Balears als aeroports. Ciutadans, en canvi, ha deixat caure ja que no és partidari d’aplicar nous imposts quan se li ha demanat directament per l’ecotaxa, una posició similar a la que defensa el PP. El seu candidat també ha usat expressions similars a les que utilitzen els populars per avançar quina serà la seva política de despesa pública. Ha dit que no és partidari de gastar allò que no es té.

Educació, llengua, ecotaxa o política econòmica comencen a situar a cadascú al seu lloc: a Podem amb els partits de l’esquerra, i a Ciutadans molt a prop de Bauzá.