Publicitat
Publicitat

El calze sagrat de la tenebra

Mai he estat aficionat als quadres de ballarines d’Edgar Degas ni he prestat una atenció particular a les seves escenes de circ. La majoria de les seves teles dedicades a les carreres de cavalls m’han semblat acadèmiques i prescindibles. Es podria dir, doncs, que no m’agrada Degas. No obstant això, hi ha un vessant del pintor que em sembla d’enorme interès. És el que podríem anomenar “món del bar”, i que s’estén des dels luxosos cafès dels Camps Elisis fins als sòrdids tuguris de Pigalle. Degas va pintar repetidament aquest món i va tenir molts imitadors.

En les seves incursions nocturnes es pot trobar una autèntica obra mestra. Es tracta de L’absenta. És un oli amb una composició magistral, presidida per línies diagonals que radicalitzen el descentrament de les figures. El got amb el licor de la bohèmia, l’absenta, apareix com un calze sagrat de la tenebra que està a punt d’emportar-se dues noves víctimes. La malencònica brutalitat de l’escena va portar molts espectadors a preguntar-se per la licitud de tractar a la pintura aquest paisatge de desolació humana.

En realitat Edgar Degas va portar fins al límit el reclam que havia fet Baudelaire de pintar la vida quotidiana, fins i tot els seus subsòls. Allò que, contemporàniament, feia Dostoievski a la literatura. Els expressionistes, unes dècades després, van convertir aquesta petició en una poètica contra la hipocresia moral.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF