Trobar vida a mart, el repte del nou ‘rover’ de la NASA

“N o busquem homenets verds ni coses que es mouen, no busquem vida ara, sinó formes de vida que hi pot haver hagut en el passat”. L’aclariment -gairebé còmic però potser necessari- el feia durant un webinar la Farah Alibey, investigadora del Jet Propulsion Laboratory (JPL), el centre de recerca tecnològica de la NASA a Califòrnia on s’ha construït el rover que viatjarà a Mart aquest estiu. El llançament previst per al 17 de juliol s’ha ajornat de moment fins al 30 i podria tenir més retards, però, tanmateix, la nau haurà d’accelerar si cal per poder aterrar al Planeta Vermell exactament el 18 de febrer del 2021, just el dia que tots els satèl·lits que l’orbiten estaran damunt del cràter Jezero, el lloc escollit per a l’aterratge. Allà, en un indret on fa més de 3.000 milions d’anys hi havia el delta d’un riu, que desembocava en un cos d’aigua tan gran com el llac Tahoe (cinc cops el llac de Banyoles), els científics de la NASA esperen trobar-hi restes de microorganismes que podrien haver viscut en aquell llac.

Sabem ja que a Mart hi va haver aigua i unes condicions climàtiques favorables a la vida, però trobar proves concretes de vida és una de les missions fonamentals d’aquesta nova missió. Per trobar-les, el Perseveranceincorpora un sistema de recopilació de mostres totalment nou, “la part més guai del rover ”, per a la científica Alibey. Les mostres de terra i altres elements que trobi el robot les anirà desant en pots de prova, similars als de les anàlisis de sang, que s’aniran introduint en un cubell que quedarà a Mart a l’espera que una futura missió els vagi a recollir per portar-les a la Terra. “Els científics ens equivoquem constantment i ens sorprenem constantment, cosa que és fantàstica, perquè aposto que el primer que trobi el rover serà alguna cosa que mai hauríem esperat” i potser caldrà analitzar-ho amb uns instruments que no té el rover, apunta Alibey, per explicar que per primer cop es portarà matèria de Mart per poder ser estudiada als laboratoris terrestres.

Però, a més de buscar vida, l’altre gran objectiu del Perseveranceés preparar el terreny per portar-n’hi, és a dir, per a una futura missió tripulada. Si el Curiosity, que és a Mart des del 2012, ha aconseguit dades sobre la radiació que permetran adaptar-hi els vestits espacials, el nou rover experimentarà una via de producció d’oxigen. El rover incorpora un instrument, el MOXIE (Mars Oxygen In-Situ Resource Utilization Experiment), que intentarà extreure oxigen descomponent el CO 2 que hi ha al planeta. “Pel que fa a la pressió atmosfèrica, l’atmosfera de Mart és només un 1% de la de la Terra, però en composició està formada en un 98% per diòxid de carboni, que no és respirable per a nosaltres, a més de nitrogen i altres elements. Aquesta tecnologia que vol obtenir-hi oxigen serviria per estalviar càrrega a la missió tripulada, ja que no haurien de portar tot l’oxigen que necessiten els astronautes per al temps que hi siguin, i també serviria com a combustible per al coet de tornada”, explica a l’ARA José Antonio Rodríguez Manfredi, del Centre d’Astrobiologia del CSIC, vinculat a la NASA. I és que Espanya és dels pocs països que han participat en la missió nord-americana, amb França i Noruega. Hi aporta el MEDA, un instrument d’anàlisi ambiental construït per l’equip liderat per Rodríguez Manfredi.

Però no s’acaben aquí les sorpreses. A la panxa del rover s’hi ha incorporat un petit helicòpter, Ingenuity, de només 3,6 quilos, que pretén posar a prova la capacitat de volar en una atmosfera com la de Mart. Una funcionalitat útil, a més, per “obtenir millors imatges i enviar-les al rover ”, explica Rodríguez. De fet, el Perseverance porta més càmeres que cap altra missió interplanetària fins ara: 19. Tot un desplegament tecnològic que ens acostarà encara més al nostre veí vermell. 

EDICIÓ PAPER 08/08/2020

Consultar aquesta edició en PDF