FOTOGRAFIA

Peter Beard, l’amant de l’Àfrica salvatge

Desaparegut el mes passat als 82 anys, l’editorial Taschen reedita els seus diaris personals, que aquest fotògraf convertia en obres d’art. Un homenatge a un artista polifacètic que es movia amb la mateixa naturalitat a la selva que a les festes més exclusives de Nova York

Peter Beard L’amant De l’Àfrica salvatge

S eductor, elegant de mena i creador compulsiu, la definició de fotògraf li queda curta. Peter Beard, que va morir el 19 d’abril als 82 anys, era un artista polifacètic, un home de gran magnetisme que es movia amb la mateixa naturalitat a la selva africana que a les festes més famoses de l’elit novaiorquesa. Meitat Tarzan, meitat Lord Byron (així el definia Bob Colacello, el biògraf d’Andy Warhol), Beard era una barreja d’aventurer i aristòcrata amb una vida digne d’una superproducció de Hollywood. Tot i que, segons ell, només era “l’ovella negra d’una família de Wall Street”.

Fill d’una família benestant de l’Upper East Side de Nova York, Beard va néixer el 1938 i va passar part de la infància a Alabama. Va començar la seva carrera estudiant medicina a la Universitat de Yale, però aviat es va desencantar de la ciència i els seus interessos es van centrar en la història de l’art. El 1955 va fer el seu primer viatge a l’Àfrica amb l’explorador Quentin Keynes, besnet de Charles Darwin, per rodar una pel·lícula sobre la vida salvatge. Allà va començar la seva història d’amor incondicional amb el continent. Després de passar un temps a Kènia i establir una relació d’amistat amb l’autora de Memòries de l’Àfrica, Karen Blixen, Beard va comprar un terreny a prop d’ella per capturar i escriure sobre aquella terra.

Beard va documentar els efectes de l’explosió demogràfica al país africà, entre els quals la desaparició de 35.000 elefants i 5.000 rinoceronts. La cruesa de les seves fotografies van convertir-se en portada de la revista Life. Aquella realitat va quedar plasmada en la seva obra més popular, publicada el 1965, The end of the game. The last word from paradise, una crònica de destrucció generalitzada que també posava de manifest a través dels seus diaris d’artista. El primer havia estat un regal de Jacqueline Kennedy Onassis, de quan el fotògraf sortia amb la seva germana Lee Radziwill. Beard va aconseguir crear un estil propi a través de les seves vivències, utilitzant les imatges com un llenç sobre el qual col·locava manuscrits, delicades cal·ligrafies, il·lustracions, retalls de diari i altres elements, a vegades tan inesperats com rastres de sang (d’algun animal o pròpia), plantes, sorra i insectes.

De la selva a la passarel·la

A més de documentar la desaparició de la fauna africana, Beard va fotografiar moltes models per a revistes com ara Vogue o Elle. Es va encarregar del Calendari Pirelli 2009 a Botswana, i l’any 2012 una de les seves imatges més icòniques -en la qual apareix la model dels anys 60 Veruschka lligant uns rinoceronts- es va vendre per 25.000 euros. Beard també va descobrir la model Iman, la viuda de David Bowie, a qui va fer famosa després d’una sessió durant un dels seus viatges a Kènia. O Cheryl Tiegs, amb qui es va casar el 1981. Igual que el seu primer matrimoni, amb la icona de la moda Minnie Cushing, el casament va acabar en divorci. El 1986 es va casar amb Nejma Khanoum -la seva agent-, amb qui va tenir una filla, a la qual li va dedicar les seves aventures autobiogràfiques a Zara’s tales. Perilous escapades in Equatorial Africa, onze contes publicats el 2004.

Client fidel del mític Studio 54 de Manhattan, entre les seves amistats hi havia els Kennedy, els Rockefeller i Truman Capote. Beard havia col·laborat amb The Factory, l’estudi d’Andy Warhol, i havia rodat una pel·lícula experimental amb Salvador Dalí. El pintor de Figueres veia en el fotògraf la reencarnació del seu germà difunt, una semblança que apareix a l’obra El retrat del meu germà mort, pintat el 1963, en què el rostre que hi apareix és el d’un jove Peter Beard.

Més enllà del glamur

Tot i el glamur i la diversió que envoltaven la vida de Beard, el fotògraf també es va veure eclipsat per moments foscos, com mostrava en algunes de les seves obres, on semblava perseguit per la pèrdua i la mort. El 1977 la seva residència a Mountank, a Long Island, es va incendiar. La casa va quedar destruïda i les flames es van endur dècades de feina. Moltes de les fotografies i diaris de l’artista visual, així com pintures de Warhol, Bacon i Picasso, van desaparèixer. Aquest no va ser l’únic moment fosc que va viure el fotògraf. El setembre del 1996, mentre estava fent un pícnic a prop de la frontera entre Kènia i Tanzània, va ser atacat per un elefant. Beard va arribar a l’hospital de Nairobi amb diverses costelles trencades, la pelvis fracturada i sense pols. Aquella mala experiència a l’Àfrica va quedar en un ensurt i va aconseguir envellir al costat de familiars i amics.

Els últims anys de la seva vida li van diagnosticar demència senil. El 19 d’abril van trobar el seu cos després de gairebé vint dies desaparegut en un bosc a la vora de la seva residència de Long Island. “Va morir on va viure: a la natura”, va expressar la seva família a través d’un comunicat. 

Un fascinant viatge al món de Peter Beard

L’editorial Taschen ha reeditat una de les seves obres més exitoses: un monogràfic sobre Peter Beard publicat l’any 2006 que es va esgotar al cap de pocs dies de sortir al mercat i es va convertir en un exemplar de col·leccionista. Segons l’editorial, aquest llibre de gran format que torna a estar a la venda per 100 euros aquest mes de maig presenta “un regne on les models d’alta costura alimenten les girafes sota el sol de Kènia i els cadàvers dels elefants donen testimoni de la destrucció del món natural a les mans dels humans”. Un collage de fotografia, activisme ambiental i literatura en format diari sota el títol Peter Beard per recordar-nos que l’inclassificable món d’aquest fotògraf està més viu que mai.

EDICIÓ PAPER 30/05/2020

Consultar aquesta edició en PDF