COMPANYS DE VIATGE

Paisatges ficticis, estats de l’esperit

RAFAEL ARGULLOL
RAFAEL ARGULLOL Escriptor i professor d'humanitats a la Universitat Pompeu Fabra de Barcelona

Des de sempre els escriptors han tingut la temptació de treballar amb paisatges ficticis. Suposo que en l’antiguitat això no era sinó la conseqüència de l’íntima relació entre poesia i mite, àmbits sovint superposats. Virgili, per exemple, a l’ Eneida, al mirar de buscar una genealogia honorable per a Roma, no només recorre als esvaïts troians sinó que recrea una vasta xarxa de connexions llegendàries que li serveixen per reflexionar sobre el seu propi present. En l’època moderna han estat nombrosos els autors que han creat territoris ficticis per tancar els seus universos narratius. Macondo, proposat per Gabriel García Márquez en la constel·lació de relats entorn de Cien años de soledad, és sens dubte un dels més memorables.

Tanmateix, el mateix García Márquez confessa la inspiració que li va provocar el comtat de Yoknapatawpha, el complex territori concebut per William Faulkner als anys vint del segle passat. Tots els grans territoris ficticis són, a més de paisatges físics, estats de l’esperit. Yoknapatawpha ho és d’una manera excel·lent no només pel que expressa sinó per com és expressat. La primera matèria és molt rica, fonamentada en el cúmul d’històries que l’àvid oient que era Faulkner va anar amuntegant en la seva memòria des de la infantesa i que ell mateix va anar transfigurant en la seva escriptura. Així, fantasmal i vigorós, el món meridional ressorgeix a Mentre agonitzo o a Santuari.

Aquesta riquesa, però, es multiplica al ser reflotada d’una manera original i arriscada per Faulkner: el descentrament, la pluralitat de plans i la polifonia aconsegueixen transmetre l’estat de l’esperit que gravita sobre Yoknapatawpha. Potser on aquesta operació es realitza amb més mestratge és a El soroll i la fúria, de 1929, una de les grans novel·les de Faulkner i probablement l’obra que millor reflecteix la seva idea de la mentalitat meridional encara que també, d’una manera més general, de la pròpia naturalesa humana. El declivi i destrucció d’un vell llinatge del Deep South amb un vers de Shakespeare per eloqüent títol. 

EDICIÓ PAPER 07/12/2019

Consultar aquesta edició en PDF