KNOCKOUT

Escombrar les dones

L’eixugaparabrises va esdevenir imprescindible per a tot tipus de vehicle però Anderson no va veure mai ni un dòlar pel seu invent

Un dia com avui però del 1903 Mary Anderson, una dona d’Alabama, va acudir a l’Oficina de Patents dels Estats Units i va patentar l’invent número 743.801. Era un eixugaparabrises, un accessori que el món de l’automoció encara no havia percebut com a necessari. Mary Anderson es dedicava als negocis immobiliaris familiars i a la construcció. Gestionava els apartaments Fairmont de Birmingham, que eren de la seva propietat, i més tard es va traslladar a Califòrnia per tirar endavant un ranxo i dedicar-se a la ramaderia i la viticultura. En un viatge de negocis a Nova York el 1901 va agafar el tramvia. Feia mal temps i el conductor havia d’anar aturant-se i baixant del vagó per netejar l’aigua i la neu que s’anava acumulant al vidre frontal. Anderson va veure clar que calia inventar un sistema que netegés el parabrisa sense que fos necessari aturar el mitjà de transport, perquè d’aquella manera era una pèrdua de temps tant per al conductor com per als passatgers. Quan Anderson va tornar a Birmingham va fer un esbós inicial d’un sistema d’escombratge amb una palanca que permetés netejar la finestra frontal des de dins del vehicle.

Així assegurava la bona visibilitat del conductor i la seguretat de passatgers i vianants. Després va contractar un dissenyador perquè perfeccionés el dispositiu. I finalment va trobar una empresa local que li va fabricar un prototip. El 10 de novembre del 1903 Mary Anderson aconseguia una patent de disset anys per a l’eixugaparabrises. En els anys posteriors va anar perfeccionant l’invent, proporcionant-li millors gomes per a l’escombratge, una manipulació més senzilla des de l’interior i més eficiència i una col·locació millor dels braços de neteja, fins a quedar ubicats de manera molt similar a l’actual. El 1905 Anderson va recórrer a una empresa del Canadà, que va rebutjar l’invent amb aquesta justificació: “No creiem que tingui prou valor comercial perquè la nostra empresa comenci a vendre’l”. No hi va haver cap altra empresa interessada, ja que consideraven que era una distracció per al conductor o un giny inútil. La insistència d’Anderson no va tenir el poder de la iniciativa de Henry Ford, que el 1908, sense haver tingut cap vincle aparent amb Mary Anderson, va col·locar els eixugaparabrises de la inventora als seus models de Ford-T. I la resta de fabricants el van imitar. El boom de fabricació d’automòbils va coincidir amb la caducitat de la patent de Mary Anderson. L’eixugaparabrises va esdevenir imprescindible per a tot tipus de vehicle però Anderson no va veure mai ni un dòlar pel seu invent. El 1917 una altra dona, Charlotte Bridgwood, una de les primeres grans actrius del cinema mut, va patentar l’eixugaparabrises elèctric. Més tard també va inventar el primer senyal de gir i una alerta de frenada. Però tampoc en va obtenir mai cap benefici. Reconèixer els mèrits de les dones ha sigut sempre molt difícil i escombrar-les de la història, massa fàcil. 

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF