JUSTÍCIA
Societat 05/05/2018

Sonia Vidal : “Si el ministre no pot garantir independència, no ha de ser ministre”

És degana dels jutges de palma

Sabrina Vidal
6 min
Sonia Vidal : “Si el ministre no pot garantir independència, no ha de ser ministre”

PalmaSonia Vidal (Palma, 1972) fa un any fou elegida degana dels jutges de Palma. Des del seu càrrec dona veu als problemes i reivindicacions d’un sector moltes vegades incomprès i moltes d’altres criticat. El seu paper és el d’aplicar les lleis, assegura. “Si les lleis no agraden, s’ha de mirar cap al legislador”, afirma.

Sou de les que demanau la dimissió del ministre Rafael Catalá?

Li demanaria que prengués consciència de quin és el seu càrrec i que respecti la divisió de poders que sustenta l’estat de dret.

Ho deis per la intromissió sobre el poder judicial arran de les declaracions fetes sobre la sentència de la Manada o per una manca de recursos en el sector que no atén?

Partesc de la base que un ministre de Justícia ha de procurar respectar la independència del poder judicial i els jutges, perquè és un principi bàsic de funcionament de la democràcia promulgat a la Constitució. Per tant, d’una banda, un ministre no ha d’incórrer en comentaris o ingerències que infringeixen aquesta independència. I, de l’altra, ha de procurar que l’administració de justícia i, consegüentment, els jutges -que si bé pertanyem a un altre poder de l’Estat, estam en el cim d’una organització judicial- tinguem tots els recursos i garanties perquè tant les oficines com els qui hi treballam ho facem amb totes les garanties i independència. Si un ministre no pot garantir això, llavors no hauria de ser ministre.

Qui recordau com un bon ministre de Justícia?

Tots fan coses bones i d’altres no tant, sempre hi ha llums i ombres.

Com valorau que es facin manifestacions contra resolucions judicials?

De dret, pareix que tothom en sap, però per poder exercir-lo s’han de cursar estudis. Per poder ser jutge, a més, hi ha unes oposicions molt dures. Dels assumptes socials, la gent se’n pot fer una opinió, però a l’hora de resoldre és necessari tenir uns coneixements tècnics. És necessari acostar el món del dret a la ciutadania? És una tasca que el legislador ha de fer. La gent pot interpretar o entrendre sentències que no es corresponen amb la realitat jurídica, per això es genera distorsió. Ara bé, les manifestacions entren dins la llibertat d’expressió i la gent ha de poder criticar i manifestar-se contra les resolucions judicials.

Fins i tot en el cas Cursach, quan un advocat de les parts va renunciar a la defensa per poder manifestar-se contra el procés?

En aquest Estat, el dret és extremadament garantista perquè les parts d’un procediment es puguin manifestar dins els termes fixats. Hi ha vies de recursos i actuacions dins el procediment que permeten la salvaguarda dels drets de les dues parts. Ara bé, quan un ciutadà expressa el seu rebuig o la seva opinió, pot venir derivat per una falta de coneixement tècnic, però els jutges apliquen les lleis i s’atenen a les lleis i no ens correspon a nosaltres canviar-les o no estar-hi subjectes per acontentar part de la població perquè, si no, cauen les garanties que sostenen el sistema.

Molts partits parlen ara de la necessitat de modificar el Codi Penal. N’és el moment o s’estaria legislant en calent?

Les legislacions en calent mai no duen res de bo.

I aquest en seria el cas?

Si els polítics ho fan arran de les reaccions populars a un cas determinat, entenc que és una legislació en calent.

Ara mateix hi ha una separació de poders clara a l’Estat?

Hi ha una separació de poders, però també es donen atacs importants dins aquesta separació.

La justícia és lenta?

Té el seu ritme. En principi no ha de ser lenta, però si no tenim els mitjans que pertoca i no hi ha manera de funcionar amb normalitat, necessàriament serà lenta.

Quins són els mitjans que més manquen a les Illes Balears?

Hi falta personal i molts recursos materials. S’hi fa una inversió important, però o és insuficient o està mal dirigida, perquè si bé és cert que es tracten de millorar els dispositius informàtics, també és ver que de cinc dies, quatre no funcionen.

Aquest és un dels principals motius pels quals la justícia atura cada dijous en senyal de protesta. N’hi ha més?

Els motius principals tenen a veure amb com afecta la manca de mitjans la manera de fer feina i com, de cada any, anam a pitjor i, en conseqüència, això afecta el servei que oferim a la ciutadania. Entre les reclamacions, també hi ha l’exigència als poders públics que respectin la separació de poders i la independència del judicial. I, d’altra banda, hi ha una sèrie de peticions per part de la carrera judicial i fiscal per equiparar-nos als drets que per exemple tenen els funcionaris i nosaltres no tenim.

Fareu vaga dia 22 de maig?

Probablement sí.

El ministre Catalá ha aportat solucions davant les aturades i la convocatòria de vaga?

Fa anys i, darrerament, mesos que totes les associacions judicials i fiscals s’estan reunint amb part del Ministeri de Justícia i crec que en alguna ocasió també amb el d’Hisenda, però les respostes que es donen són insuficients.

Creis que canviarà res abans de dia 22 o la manca de pressupostos generals ho impossibilita?

El fet que no hi hagi una previsió pressupostària per atendre les peticions que es fan pot dificultar que s’hi doni una resposta, però es demanen moltes coses. Que el Govern estigui en minoria no ha importat per atendre peticions d’altres col·lectius. El fet és que la justícia no interessa.

Diuen que quan un sector com el judicial es mou és que passa alguna cosa important.

A diferència del que pensa molta gent, el nostre col·lectiu, lluny de ser corporativista, és individualista. Si la majoria es mobilitza, és perquè el grau de cansament, desil·lusió, de veure com les coses empitjoren cada any i són susceptibles d’empitjorar, fan que la situació sigui inadmissible, però no només per a nosaltres. La ciutadania no hauria d’admetre que aquest sigui l’estat habitual de la seva administració de justícia.

Creis que teniu el suport de la ciutadania?

Si podíem tenir certa comprensió per part de la ciutadania, evidentment en aquests moments de reacció social n’hem perdut una bona part.

S’ha resolt la manca de personal en peritatge i traducció?

No. És un problema greu i, amb vista a la temporada estival, es convertirà en un problema molt més greu. La manca de pèrits suposa un retard en les valoracions de peces confiscades o danyades dins els procediments que pot dur a la prescripció de fets delictius. I estam en un punt crític.

Creis que per la manca de traductors es pot deixar de garantir el dret de realitzar judicis o escriure sentències en català?

No em consta que hi hagi cap problema idiomàtic en la realització de vistes orals perquè hi ha una total col·laboració per part dels jutges a l’hora de fer judicis en l’idioma que ho requereixin les parts emprant qualsevol de les dues llengües oficials. Una altra qüestió és el tema escrit. La manca de traductors pot afectar el dret constitucional que tenen els magistrats de redactar les sentències en català.

S’utilitza el català dins l’àmbit judicial a les Illes Balears?

S’hi empra, però poc.

Com funciona ara el Jutjat de Violència sobre la dona, que va haver de suspendre temporalment part de la seva activitat?

Es va suspendre el repartiment dels assumptes de guàrdia. Entraven assumptes, però no amb el ritme habitual. Em consta que s’hi ha incorporat, com a mínim, una persona que estava de baixa i també hi ha arribat un funcionari interí. Si bé no té la plantilla completa coberta, sí que la té en el mateix nivell que l’altre jutjat durant molt de temps. És a dir, funciona, però amb manca de personal.

Es garanteix la tramitació dels assumptes?

Es fa tot el que es pot i un poc més, però no podem dir que es fa la mateixa feina que si fos la plantilla completa.

Quins altres tipus de jutjat afecta la saturació?

El contenciós, els socials i també s’incrementa la càrrega de mercantils, primera instància, família... L’augment és de manera generalitzada.

Estam a put de conèixer la sentència definitiva del cas Nóos. Creis que Iñaki Urdangarin entrarà a la presó?

Depèn de la sentència que dicti el Tribunal Suprem.

La sentència a Valtonyc va ser excessiva?

Va ser una sentència dictada de conformitat amb la legislació espanyola, amb un judici amb totes les garanties en què s’ha complit la llei. Es fan servir els recursos.

A molta gent li costa entendre que per un delicte com aquest es vagi a la presó.

Els tipus de delicte i com es penen és cosa dels legisladors, no és un tema judicial.

stats