CANVI A LA MONCLOA

Els 1.300 càrrecs que cauran amb Rajoy

L’arribada de Pedro Sánchez també canviarà els ocupants dels despatxos de l’administració

Si el govern de Mariano Rajoy no s’esperava la moció de censura, ells encara menys: són els més de 1.300alts càrrecs i assessors nomenats per l’executiu del PP que fins fa quatre dies comptaven continuar treballant a l’administració de l’Estat i s’han vist de sobte abocats al buit. El canvi de color polític dels dirigents de l’Estat també canvia la manera de gestionar l’aparell administratiu, i això passa per una renovació de cares als despatxos.

El cessament de Mariano Rajoy es farà efectiu de manera automàtica un cop es publiqui el reial decret amb el nomenament de Pedro Sánchez, i el de la resta de membres del seu govern quan el Butlletí Oficial de l’Estat (BOE) informi de la composició del nou executiu. Sánchez ja ha avançat que serà aviat, ja que tots els ministres seran del PSOE i no haurà de negociar les carteres amb altres partits.

Els membres d’un govern només són la punta de l’iceberg d’un engranatge polític que s’estén al conjunt de l’administració per gestionar els recursos públics en el sentit del color polític que ostenta el mandat. Amb el president i els ministres, també es cessaran els seus directors de gabinet, secretaris d’estat, subsecretaris, delegats del govern i directors generals, que tindran un mes per abandonar el càrrec. La norma general a l’administració de l’Estat és que els alts càrrecs -que segons els pressupostos generals de l’Estat del 2018 són 455- queden automàticament cessats quan la persona que els va nomenar abandona el seu lloc.

En el cas dels perfils més tècnics, es mantindran en funcions fins que es nomenin els seus substituts. En total, el govern espanyol comptava actualment amb 860 eventuals nomenats per exercir funcions d’assessorament i com a càrrecs de confiança. També alguns directors generals podrien mantenir-se breument en el càrrec, de manera interina, en cas que algun dels nous ministres no hagi definit encara el seu equip.

A banda dels càrrecs de confiança nomenats directament pel govern espanyol, els tècnics del ministeri d’Hisenda van informar ahir a Europa Press que encara hi podria haver més treballadors afectats pel canvi d’inquilí a la Moncloa. Fins a 6.000 treballadors públics podrien acabar sent també cessats o bé recol·locats dins de l’administració. Alguns dels que veuen amb preocupació el canvi de govern són els 182 ambaixadors espanyols, tot i que els que van accedir al seu lloc per carrera diplomàtica s’estalviarien d’entrada el cribatge.

Els tècnics d’Hisenda també calculen que prop de 35,4 milions d’euros en sous als 455 alts càrrecs, que comptaven amb unes retribucions mitjanes de 81.125 euros anuals, canviaran de mans. Segons el relat dels tècnics, els càrrecs més ben remunerats seran els primers a ser destituïts.

La presidenta de la Societat Estatal de Participacions Industrials, Pilar Platero, és el càrrec públic més ben pagat, amb 219.641 euros, segons dades del Portal de Transparència. La segueixen el director general d’Enaire, Ángel Luis Arias (177.145 €); el president d’Adif, Juan Bravo (167.128 €); el president de Renfe, Juan Alfaro (161.998 €), i el delegat especial de l’Estat al Consorci de la Zona Franca de Barcelona, Jordi Cornet (156.550 €).

Els següents són la vicepresidenta de la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV), Ana María Martínez-Pina (144.206 €); el president de l’entitat, Sebastián Albella (153.480 €); el director de la Fàbrica Nacional de la Moneda i Timbre - Reial Casa de la Moneda, Jaime Sánchez (144.380 €), i el president de l’Autoritat Independent de Responsabilitat Fiscal (Airef), José Luis Escrivá (137.713 €).

Aquesta és la primera vegada que el relleu de l’administració es fa enmig d’una legislatura. Amb tot, la majoria dels càrrecs cessats seran immediatament substituïts, a diferència del que va passar a Catalunya des de l’aplicació de l’article 155, pel qual es van cessar 259 persones, segons la plataforma de treballadors públics Servidors. La majoria encara no han estat substituïts en el càrrec, més de mig any després, i seguiran amb l’aixecament del 155.

Adeu a dos dels protagonistes de l’estratègia contra l’independentisme

Julián Sánchez Melgar

Després d’un mandat fugaç, Julián Sánchez Melgar es va acomiadar ahir com a fiscal general de l’Estat. Nomenat fa sis mesos, després de la mort sobtada de José Manuel Maza, Sánchez Melgar va mantenir una línia continuista respecte al seu predecessor. Les querelles contra els responsables de l’1-O han seguit el seu curs i només se’n va desmarcar quan va sol·licitar la llibertat sota fiança per a l’exconseller d’Interior Joaquim Forn. Amb tot, va mantenir les acusacions de rebel·lió als dirigents sobiranistes i va sostenir l’existència de violència en les seves actuacions. El nou fiscal general de l’Estat haurà de decidir si segueix la mateixa línia amb els presos polítics.

Enric Millo

El delegat del govern espanyol s’ha convertit els últims mesos en el representant de la fi de l’autogovern a Catalunya. Enric Millo s’ha encarregat de gestionar l’aplicació del 155 sobre el terreny. Curiosament, el seu cessament coincidirà amb la fi de la intervenció de la Generalitat. Home de confiança de la vicepresidenta Soraya Sáenz de Santamaría, les seves declaracions justificant les càrregues policials de l’1 d’octubre, que va titllar de “proporcionades”, van tensionar la seva relació amb el sobiranisme. Una de les seves últimes accions va ser enviar cartes als alcaldes per exigir “neutralitat” als espais públics contra l’exhibició de llaços grocs en suport als presos polítics.

EDICIÓ PAPER 17/06/2018

Consultar aquesta edició en PDF