Per a la gent jove és inimaginable l’adolescència i la joventut de les dones del meu poble que ara es mouen dels setanta per amunt. En els casos -sobren els dits d’una mà- en què un cert benestar familiar no les obligava a treballar al camp i, després d’una jornada bestial, mantenir la casa en ordre higiènic, sense aigua corrent ni xarxa de clavegueram; en aquests casos, volia dir, aquelles adolescents i jovençanes vivien blocades per una atmosfera social que mantenia a retxa les expansions del goig de viure. L’amor els era donat sota vigilància i en dosis enervants. L’amistat amb homes de la seva edat era considerada un territori ple de paranys. A més -record ara Michelangelo Antonioni-, la severitat econòmica general dificultava l’expressió i l’expansió dels sentiments. El ball d’aferrat era pecaminós -és clar que ho era, beneït pecat! La repressió és el material de què estava feta l’estructura d’aquella petita societat.
La idea de viatge anava associada als perills de l’emigració. És dramàtic el fet que per obtenir, entre altres recompenses més avaluables, un alè de llibertat, n’hi havia que anaven a collir oliva, sotmeses a condicions despietades. La vida era una tanca i sense submissió perillava la supervivència.
Han passat els anys. N’hi ha un grup de quatre o cinc, ja viudes, de les que finalment poden mirar enrere amb la satisfacció d’haver sortit de la tanca. A les velleses respiren, cobren una petita paga... I un de la seva quinta, en Rafel M., vidu ell també, que abandonà el poble per fer un ca seva, ara havia esdevingut una mena d’expenedor de l’alegria que no tengueren quan els tocava. És com si la vida no els l’hagués presa, sinó que l’hagués estotjada per fer-los amables i una mica juvenils els darrers trams. Rafel sovint es posava al volant, les recollia, sempre amb la rialla en aquell rostre que s’havia espolsat la fatiga de tants d’anys. Les passejava per Mallorca. Just el colcar ja era una festa, però és que, a més, en Rafel tenia possibles per convidar-les a dinar a restaurants sense pompa i amb bona teca.
Ja haureu entès que en Rafel s’ha mort. Ha estat molt ràpid, a les seves amigues els costarà de pair-ho. Ara són una mica més vídues, però saben per experiència que la vida de vegades et deixa escapar del purgatori.
