ILLES BALEARS

Les protestes contra Bauzá eclipsen la inauguració del curs universitari

Més de 2.000 persones es mobilitzen contra el decret del trilingüisme

La inauguració del curs acadèmic de la Universitat de les Illes Balears ahir va estar marcada pel rebuig al decret del tractament integrat de llengües (TIL), que ha provocat que des de dilluns el professorat estigui en vaga indefinida. Més de 2.000 persones van protestar davant del rectorat i van reclamar la dimissió del president del Govern Balear, José Ramón Bauzá, i la consellera d'Educació, Cultura i Universitat, Joana Maria Camps, que no van assistir a l'acte.

Els manifestants, la majoria dels quals eren mestres i professors en vaga, van penjar un llaç verd en un edifici de la universitat i van pintar-ne un altre a terra en defensa del català enmig d'un fort desplegament policial. En el discurs inaugural, el rector, Llorenç Huguet, va oferir-se a fer de mediador entre el govern de Bauzá i la comunitat educativa, tal com l'hi van demanar les associacions d'inspectors i directors i les federacions de pares d'alumnes. "Si les dues parts ho volen, actuarem en la recerca i la mediació del conflicte", va deixar clar el rector, que, a primera fila, hi tenia la presidenta del Parlament, Margalida Duran; la portaveu del PP, Mabel Cabrer, i el director general d'Universitats, Miquel Deyà, que van ser escridassats i insultats quan entraven al recinte. El rector, però, en cap moment va criticar el decret de trilingüisme ni la política del Govern Balear. Tot i així, també hi va haver mostres de rebuig al TIL durant l'acte. Més de la meitat dels acadèmics que tenien un lloc d'honor duien llaços verds o amb quatre barres.

Per intentar aturar la marea verda, el Govern Balear ja ha demanat al Parlament de les Illes que tramiti d'urgència la llei de símbols, que té com a objectiu prohibir penjar llaços a les escoles. L'executiu de Bauzá va justificar la petició al·legant que la seva norma garantirà més "seguretat jurídica", servirà per "evitar més confusions als ciutadans i respectar-ne els drets, com rebre qualsevol servei públic en condicions de total imparcialitat". En el primer esborrany de la llei, però, el Consell Consultiu de les Illes Balears ja va advertir que el redactat era inconstitucional perquè atemptava contra el "dret fonamental" de la llibertat d'expressió per haver imposat una censura prèvia a símbols que no fossin els oficials.

Un terç estudien en valencià

A València, un informe de l'entitat Escola Valenciana fet públic ahir va quantificar en 235.970 els alumnes de tots els nivells educatius que estudien en aquesta llengua aquest curs 2013-2014. La xifra representa el 30% del total de l'alumnat matriculat al País Valencià i és un 1% més que el curs 2010-2011, segons dades del govern. Tot i així, l'Escola Valenciana va denunciar que les grans ciutats continuen sent els principals punts negres de l'oferta d'ensenyament en valencià.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF