Publicitat
Publicitat

Com un llaüt enmig de la mar

Durant més de vint anys va ser una de les cares més conegudes en la defensa de la llengua i la cultura catalana a les Illes. Ara en fa deu, Antoni Mir (Palma, 1956) va deixar la presidència de l’Obra Cultural Balear (OBC) per començar una nova vida a Barcelona, on va ser nomenat pel govern de la Generalitat, llavors en mans de Pasqual Maragall, secretari general de Política Lingüística. Després vingué la direcció del frustrat consorci de la Casa de les Llengües i, finalment, un clúster d’empreses privades que treballen al voltant de la llengua, sigui en la traducció o en l’ensenyament. És la seva vida, i també la seva corbata, decorada amb la inscripció de la famosa pedra de Rosetta que va permetre desxifrar els jeroglífics egipcis. Mir viu a Sant Cugat, capficat en mil projectes, però amb el cor posat a Mallorca, on passa una setmana al mes. “Som com un llaüt enmig de la mar”, diu, “ara ni som del tot d’aquí ni tampoc del tot d’allà”.

PER QUÈ VA PARTIR? “Necessitava deixar Mallorca. Feia 22 anys que estava en primera línia defensant la llengua i aquesta sobreexposició només la pots fer quan una causa és més important que tu mateix. Estic satisfet de la feina feta a l’OBC, que vàrem convertir en un lobby en defensa del català, però personalment necessitava ampliar la mirada. Arriba un moment que Mallorca t’ofega perquè tot es fa en petit, tothom mira en petit... Jo havia decidit córrer món i, sobretot, actuar amb una visió internacional. Ho he pogut fer. He organitzat actes de Nova York a Sao Paulo i conegut molta gent. Barcelona va ser com un bany termal, em va donar la pau i l’anonimat que em feien falta. Però necessit Mallorca i ara vull tornar a fer-hi coses”.

QUANTS PROJECTES TÉ? Val la pena demanar-ho en plural, perquè Antoni Mir sembla hiperactiu. Explica que per una banda fa projectes amb els seus dos fills, Antoni i Lluc, cineasta el primer i expert de la pedra seca el segon. “Jo els ajud amb la meva experiència en la producció executiva”, explica amb orgull de pare. Amb Antoni, a més d’un incipient projecte sobre Ramon Llull, fan una pel·lícula que, amb l’excusa del 50è aniversari de l’OCB, “vol mostrar per què aquestes generacions de mallorquins s’han estimat tant la llengua, l’han ensenyada als fills i la volen a la escola”. Amb Lluc, que viu a Suïssa, treballa en el projecte d’una ruta europea de la pedra seca. “A Mallorca també tinc altres projectes, des d’una ruta de turisme científic fins a l’edició digital de la revista El Mirall, que serà portal de referència pel que fa a la relació entre Catalunya i Balears”. Creu que fa falta. “Es té un coneixement molt superficial i, si no coneixes bé una realitat molt variada, no la pots estimar. Amb la potència de creadors que hi ha a les Illes, està clar que Catalunya no sap el que s’està perdent”.

COM VEU LA SITUACIÓ? “Hi ha vegades que mir Mallorca i no la reconec. No m’esperava mai aquesta involució. La generació que era jove als anys 80 i 90 vàrem acceptar anar a poc a poc perquè teníem la visió que una democràcia madura comportaria el respecte a la diversitat i el català a Mallorca. Cada passa endavant, des de la Llei de Normalització al Decret de Mínims, va ser una lluita, però ara hi ha un retrocés impensable, en la llengua i les institucions. Sort de la marea verda”.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF