Publicitat
Publicitat

Les ensenyants del supermercat

Dues ensenyants recullen menjar per al banc d'aliments a la sortida d'un supermercat. Molts d'altres companys i companyes fan la mateixa tasca. Em diuen que la societat illenca els ha prodigat tan generosament la seva solidaritat, que ara elles la hi volen tornar en la mesura de les seves possibilitats. "Una mà renta s'altra i ses dues renten sa cara": a una veritat tan senzilla -no tan simple- es redueix aquesta esplèndida disposició de la gent a tapar els forats que el sistema ha obert despietadament en la vida de les persones de carn i os -aquestes vides de les quals els governants només saben fer-ne enganyoses estadístiques. Les persones que encara poden entrar als supermercats i sortir-ne amb el carretó ple o mig ple han de tenir esment d'aquelles altres que ja no hi poden accedir.

A les que no poden accedir als supermercats, s'hi referia també Rajoy en profetitzar que el temps compensarà amb escreix els esforços dels espanyols? Qui sap què pensa, quan diu una cosa així, qui es mou en la mentida com peix en l'aigua. Com s'esborren les empremtes en el cor de les persones que ja no tenen accés al supermercat? Quina mena de miraculosa compensació rebran aquestes persones que els faci recuperar la confiança i arruixi els malsons de les seves vides?

Si hi hagués en aquest govern una mica de vergonya, Rajoy no prometria compensacions "als espanyols que...", perquè entre aquells als quals s'exigiren esforços hi ha els que ja no hi són, especialment els que se n'han volgut anar perquè no podien suportar-ho més. La llista de les víctimes de la crisi, que trobareu fàcilment a internet, us dirà de quin material és feta la sensibilitat de qui inclou aquests morts entre els que seran compensats: vius, és un material contaminant.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 18/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF