Un carbó que podria ser una dimissió

HI HA UNA manera una mica covarda d'entendre el món i la vida. És aquella que exemplifica la dita "Qui dia passa any empeny". Seguint el camí del seu líder Mariano Rajoy -que encara és l'hora que doni explicacions per la corrupció en el finançament del seu partit que ha fet evident el cas Bárcenas-, a la consellera Camps ja li va bé això de qui dia passa any empeny. I al president també. Costa d'entendre que tornem a començar les classes amb vaga i durant tot aquest temps Bauzá no s'hagi dignat a tenir ni tan sols el gest d'asseure's amb els docents, o amb els experts, i escoltar les seves raons. Sense parlar del no gest de la consellera negant-se ara a reunir-se amb el comitè de vaga. Deixen que passi el temps, com si això ho arreglàs tot. Mentrestant, el conflicte es va fer més gran, la crispació creix, els problemes s'enquisten i, el que és pitjor, els estudiants veuen desesperats com aquest serà un any perdut per ells i això tindrà conseqüències en el seu futur. Fa més de sis mesos que la consellera ha estat incapaç de solucionar un conflicte en el qual ella i el seu partit, i no tot, estan sols defensant la imposició d'un sistema que ara que s'està aplicant es confirma que és un disbarat. En cap altre sector o servei públic no es permetria que un problema d'aquest nivell s'allargàs tant de temps. Ahir els docents li varen portar el regal que duen els Reis als qui s'han portat malament. Carbó per la ineficiència que, si aquest fos un país normal, tal vegada hauria volgut dir una dimissió. Ni Camps ni els seus col·laboradors a la Conselleria no han aconseguit convèncer la majoria del sector educatiu de les virtuts del seu projecte. Quasi sembla que ni ho han intentat. I quan algú ha demostrat que no sap fer bé la seva feina, que és gestionar bé, el més lògic seria que fos substituït, sobretot si té al càrrec un servei tan bàsic com l'educació.