Els fets varen ocórrer el 12 d'octubre de 1936 i són recollits per l'hispanista britànic Hugh Thomas en el seu llibre La guerra civil española (1961). El paranimf de la Universitat de Salamanca era l'escenari d'un acte de celebració del Día de la Raza -així s'anomenava aleshores el dia de l'aniversari del "descobriment" d'Amèrica. Entre els assistents hi havia el filòsof basc Miguel de Unamuno, rector de la universitat, el general franquista José Millán Astray, mutilat de guerra, i l'esposa de Franco, Carmen Polo. Després de les formalitats inicials, Millán Astray va atacar durament el nacionalisme català i basc: " ¡Son dos cánceres en el cuerpo de la nación! ¡El fascismo, remedio de España, viene a exterminarlos, cortando en la carne viva, como un decidido cirujano libre de falsos sentimentalismos ".
Aleshores, algú del públic exclamà " ¡Viva la muerte! ", la qual cosa animà el general franquista a fer corejar als seus l'habitual lema "¡España, una, grande, libre! ". A continuació, tots els ulls es dirigiren cap a Unamuno, que havia donat suport a la insurrecció militar del juliol d'aquell mateix any. L'eminent rector s'aixecà amb parsimònia i es dirigí a l'enaltida multitud: " A veces, quedarse callado equivale a mentir, porque el silencio puede ser interpretado como aquiescència. [...] El general Millán Astray es un inválido [...]. También lo fue Cervantes. Pero los extremos no sirven como norma [...]. Me duele pensar que el general Millán Astray pueda dictar las normas de psicología de las masas. Un inválido que carezca de la grandeza espiritual de Cervantes [...] suele sentirse aliviado viendo como aumenta el número de mutilados alrededor de él [...]".
En aquell moment Millán Astray no es va poder contenir i va cridar: "¡Abajo la inteligencia! " " ¡Viva la muerte! ", a la qual cosa Unamuno va contestar: "[...] Venceréis, pero no convenceréis. Venceréis porque tenéis sobrada fuerza bruta; pero no convenceréis, porque convencer significa persuadir. Y para persuadir necesitáis algo que os falta: razón y derecho en la lucha [...]". Hores després d'aquesta famosa al·locució, Unamuno fou expulsat com a regidor del consistori municipal. I, deu dies després, Franco signava la seva destitució com a rector de la universitat de Salamanca. L'autor d' El sentido trágico de la vida moriria al cap de dos mesos a 72 anys. Els seus últims dies els passà sota arrest domiciliari en un estat de desolació i solitud.
Lamentablement, avui les paraules d'Unamuno cobren més sentit que mai a les Balears. Costa pensar que al PP tothom aplaudesqui amb el seu silenci la deriva ultraespanyolista que ha emprès el president Bauzá, obsessionat a eliminar qualsevol lligam històric de les illes amb la cultura catalana. Després del polèmic decret del trilingüisme a les escoles, ara, amb la imminent entrada en vigor de la Llei de símbols, cap edifici públic podrà exhibir, sense autorització prèvia, un llaç quadribarrat -les multes seran de fins a 10.000 euros. Així doncs, el Govern no vol que els seus treballadors es mostrin orgullosos d'un símbol ja present en el mateix escut de la comunitat autònoma, en el de molts municipis i en cadascuna de les banderes insulars.
Amb aquests antecedents, no sorprendria gens que el proper 31 de desembre Bauzá prohibís també, via decret llei, la celebració de la festa de l'estendard, la festa civil més antiga d'Europa, que commemora l'entrada el 1229 de les tropes catalanes a la Palma musulmana. En la passada diada, els representants populars encarregats d'aguantar la "incòmoda" bandera quadribarrada hagueren de suportar l'escridassada d'un públic indignat amb la seva manifesta hipocresia. El dia anterior, en la tradicional ofrena floral al monument del rei Jaume I, algun batle del PP se sentí més a gust prenent part de la contramanifestació organitzada per grups ultra de Mallorca que onejaven banderes de la Falange, entre d'altres. Paradoxalment, aquesta ensenya, de records infausts, no està prohibida.
El president Bauzá s'escuda en la seva àmplia majoria absoluta per justificar la seva ferotge croada contra la llengua i cultura pròpies de les Balears. Tal com va dir Unamuno del general Millán Astray, dol pensar que polítics com ell, de qüestionada grandesa espiritual, puguin dictar les normes de psicologia de les masses. De moment, el farmacèutic de Marratxí ha vençut a les urnes tot traint les bases regionalistes d'un partit que ara té segrestat. En els propers comicis està per veure si haurà aconseguit convèncer un electorat que cada dia, a costa d'invocar els suposats "mals pancatalanistes", es veu obligat a renegar dels seus trets d'identitat.
