PACO DE LUCIA havia arribat de Cuba quan va trobar la mort a la Riviera Maia. Anava sovint a l’illa, seguint potser l’estela d’Antonio Gades. El músic deia que a Cuba els seus fills podien jugar al carrer, com ell quan era nin a Algesires. Jugar al carrer sense necessitat de vigilància ni programació és la imatge que explica millor les diferències entre la infantesa dels vells i la dels joves. Hi ha un munt de pobles, a Mallorca, on els nins ja no juguen al carrer si no és en companyia dels majors. S’hi ha trepitjat la retxa vermella, ja no són pobles, són nuclis urbans. Quan trepitjàrem aquesta retxa vermella, estàvem tan distrets fent de cambrers, de recepcionnistes i de xofers que no reparàrem en el canvi de vida que suposava. Hem estat distrets molts d’anys. Quan deixàrem perdre els carrers i places com a espais on confiadament el infants s’iniciarien a la vida de poble, no volíem saber que clausuràvem una etapa històrica i que perdíem bona part del que ara en deim qualitat de vida. Quan fa temps vaig preguntar al bibliotecari Jaume Bover per què havia triat viure a Tànger, em va contestar que ell volia viure a la Mallorca de la seva infantesa, i aquesta Mallorca l’havia trobada a Tànger. Com ara l’Algesires del nin Paco de Lucía era a Cuba. La infantesa d’antany, als pobles illencs, era una sortida de l’ou suaument escalonada, del bressol a la vida social.
CHRISTOPHER ISHERWOOD ens recorda que el pollet, en el moment de néixer, té l’energia justa per trencar la closca de l’ou i sortir a la llum: qualsevol obstacle que impliqui un esforç suplementari o una durada superior a la programada per la Naturalesa pot tenir conseqüències fatals.
JOAN PERELLÓ ha publicat L’error o la vida (editorial Moll), i una bona part dels escrits que formen el llibre -relats, poemes prosificats, contes...?- m’han recordat la imatge d’Isherwood: l’escriptor ens presenta els personatges en una operació literària semblant a la del pollet en trencar la closca. I el deixa en mans del lector: quina sensació més inquietant imposa la companyia d’aquests personatges, que et reclamen la reconstrucció total de la seva vida i te’n fan responsable... Deixau-vos-en temptar, aviat habitaran en la vostra memòria, privilegi de les criatures ben pastades per la literatura.
