CORRENTIA

Times Square a les fosques

Una de les tares que fan de la democràcia el pitjor sistema polític tret de tots els altres és el desassossec que inocula als governants la breu perspectiva del seu mandat. Hi ha mandats que sembla que no s’acabin mai, per més que només portin tres mesos de durada. En sabem coses, aquí, d’aquesta sensació de condemna eterna que ens causa una legislatura al poc temps d’encetada.

Però si no miram les coses en la seva domèstica quotidianitat i volem abastar una perspectiva més ampla, aleshores apareixen els enormes problemes que pateixen el planeta i els seus habitants i que reclamen una atenció i una acció política que depassa en molt totes les legislatures previstes en les distintes versions del sistema. La captació i producció d’energies renovables, l’escalfament climàtic, la seguretat alimentària i els recursos hídrics, la propagació de la salut en el món, la gestió de residus... La durada de les legislatures quasi no deixa temps ni per elaborar polítiques que atenuïn mínimament els efectes més indesitjats d’aquests problemes d’abast global.

El món no es va fer en un sol dia, però Déu tenia dins el cap tota l’obra i el seu desenvolupament -ara no entrarem a escatir si s’hi hagués pogut mirar una mica més (que sí). Tenia l’eternitat i no s’havia de sotmetre a les urnes, tan angoixades sempre per les urgències. Podia planificar a termini etern.

Els governants terrenals saben que una solució duradora als grans problemes comença pels seus aspectes més durs, per la sacrificada travessia d’un llarg desert. El batle de Nova York, per exemple, hauria de fer apagar les llums de Times Square. O aquí hauríem de prescindir de la il·luminació nocturna dels monuments -tenim prou hores de sol, i la Seu a la llum de la lluna és una meravella ara escatimada a la ciutadania.

Fins a quin punt estam disposats a compartir tot allò de què anam sobrats? I de compartir el país amb els desheretats de la Terra? Assumiríem entre tots repartir la feina amb aquells que no en tendrien si es tancassin les fàbriques d’armament? Seríem capaços de reorganitzar les ciutats de forma que poguéssim comprar el que necessitam sense necessitat de desplaçar-nos en cotxe?

Milers de preguntes. Quin possible governant tendria el coratge de començar a trobar les respostes?

EDICIÓ PAPER 17/02/2019

Consultar aquesta edició en PDF