Opinió 03/09/2014

Somnis grans, país petit

Guillem Frontera
2 min

Morgan Freeman atribueix la seva presència en films d’èxit a l’olfacte per detectar bones històries, històries que “tenen profunditat”. L’atribució no era taxativa, però en qualsevol cas la relacionava amb el fet que, d’adolescent, no mirava la televisió i, en canvi, llegia bons llibres. L’aprenentatge literari li va li aportar unes capacitats que, creu ell, no hauria assolit mirant serials televisius.

Ignor si es va veure obligat o empès a triar. L’escriptor Pere Antoni Pons no s’ha trobat en aquesta bifurcació del camí, i, així, ha fet l’aprenentatge tot acumulant vivències a través de la literatura, del cine, de la tele..., a més del que solem entendre per vida en general. L’editorial Empúries ens ha servit un altre títol d’aquest escriptor de Campanet, Si t’hi atreveixes, una obra feta amb materials d’al·luvió, tant des del punt de vista tècnic com del de les històries que s’hi entrunyellen, que exigia un pols ferm, ja que la novel·la travessa una mar plena d’esculls per arribar a bon port.

Chandler parla algunes vegades de la diferència entre saber com es fa una novel·la i saber-la fer realment: és una qüestió a la qual s’al·ludeix en el gruix de la metaliteratura de P. A. Pons, ja que la novel·la és -també- l’aventura de la recerca de materials per a una novel·la. Però és moltes més coses -l’amistat, les esperances, la transgressió...-, que nodreixen el tema universal de les il·lusions perdudes: dos amics tenen uns somnis massa grans per al país, uns somnis construïts a partir d’uns models de vida inaplicables a un país petit. Afegiu-hi una trama negra i tractau-ho tot amb un domini mestrívol dels temps i un repartiment de secundaris de luxe, i tendreu a les mans una bona lectura per a qualsevol estació de l’any.

stats