CORRENTIA
Opinió 16/08/2014

Ruptura institucional

Guillem Frontera
2 min

Paulino Rivero, president del govern canari, amenaça Rajoy amb la “ruptura institucional” si el govern espanyol no aplica a Balears els mateixos criteris en la qüestió petroliera que a Canàries.

Està vist que ningú vol tenir a prop els monstres que xuclen petroli de les entranyes de la terra. Amb aquest fluid, mantenim una relació aparentment contradictòria: el necessitam però no el volem devora. Les benzineres, igual: no massa lluny, però no davant de casa nostra. Sabem que el seu subministrament ha estat possible, al llarg de la Història, a costa de guerres, de devastació d’amples regions del planeta; i que el seu consum enverina l’atmosfera. Tot això no ens preocupa gaire. Si no extreus el petroli prop de les nostres costes, no ens afecta que països sencers entrin en espirals de violència extrema quan s’hi descobreix en quantitats significatives.

El senyor Rivero ha elegit el greuge comparatiu com a principal artefacte per ampliar la seva veu en defensa de la salut ecològica del mar canari. Si es produeix aquest greuge, vendrà la “ruptura institucional”: la fórmula sona molt severa, però el que li dóna pes és la seva enorme ambigüitat.

Una declaració d’independència, per exemple, seria una ruptura institucional. Rivero no ha donat pistes sobre l’abast de la ruptura, però sens dubte ha llançat aquesta amenaça a l’empara de la qüestió catalana i dels moviments que es registren en el País Basc vers el dret a decidir. I és que, més enllà del que s’esdevingui en aquestes dues comunitats, el que ha estat designat com “desafiament català” ha aconseguit que l’horitzó sobiranista deixi de ser inexistent.

La força de les idees és molt mala d’apamar. Els seus resultats sovint no estan a la vista perquè s’han materialitzat fragmentàriament en espais distints d’aquells pels quals foren concebudes. Guanys -o pèrdues- col·laterals. En tot cas, la primera victòria de les idees consisteix a rompre les resistències de la gent a admetre-les en el seu cervell, ni que sigui en el calaix de les quimeres. En aquest calaix, hi poden romandre anys, segles, però ja han superat el principal obstacle per poder iniciar, un dia o l’altre, el seu recorregut. Es comença amb l’amenaça d’una “ruptura institucional” i vés a saber què ens depara la vida.

stats