Publicitat
Publicitat

Rosselló-Pòrcel al santuari de Gràcia

"Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca". Aquests dos versos bellíssims tal vegada són els més famosos que va escriure Bartomeu Rosselló-Pòrcel, el gran poeta mallorquí de qui enguany commemorem el centenari del seu naixement. Rosselló-Pòrcel va morir terriblement jove, als 24 anys: va ser allò que se sol dir un estimat pels déus, però és que els déus tenen una manera molt gelosa d'estimar. Tanmateix, va tenir temps d'escriure un llibre inoblidable, Imitació del foc , que és ple de poemes d'una bellesa fresca, poderosa i viva per sempre. Com el santuari de Gràcia, que es troba al lul·lià puig de Randa, o com una nit d'estiu com les que compartim aquests dies, que ens permet estendre la vista cap als nostres pobles, cap al nostre cel i cap a les nostres estrelles.

"Tota la meva vida es lliga a tu, / com en la nit les flames a la fosca". Són versos d'amor, clarament, però no estan dirigits a cap dona; tampoc a cap home. Rosselló-Pòrcel els va escriure per a Mallorca, per a l'illa on havia crescut, en la companyia indispensable del seu germà i dels seus pares. Com a bon poeta i com a persona honesta, Rosselló-Pòrcel sabia que tenia un deure de gratitud amb la seva terra, i el va correspondre amb uns versos que, a diferència d'ell, ja no moriran mai, i que va deixar, com una penyora, per a tots nosaltres.

Ara, per tant, som nosaltres qui tenim un deure de gratitud amb ell. Un altre gran poeta, en aquest cas angloamericà, T.S. Eliot, solia dir que els pobles que no honoren els seus poetes es converteixen en pobles bàrbars. I els mallorquins no som ni volem ser cap poble bàrbar, per molt que n'hi hagi qualcuns que s'obstinin a voler demostrar el contrari. Una part substancial del millor que els mallorquins som capaços de fer i de donar com a poble la representen persones com el fotògraf Toni Catany o la cantant Maria del Mar Bonet. Maria del Mar Bonet ha brindat un magnífic homenatge a Bartomeu Rosselló-Pòrcel amb el seu darrer i recent disc, Fira encesa , i al llarg de tota la seva brillant trajectòria, en què la poesia de Rosselló-Pòrcel ha estat present des de l'inici. I és que la poesia es pot fer no tan sols amb paraules, sinó també amb música o amb imatges, com ho han demostrat, amb excel·lència, Maria del Mar Bonet i Toni Catany.

Si Bartomeu Rosselló-Pòrcel no hagués mort tan jove avui compliria, justament, cent anys. Seguim l'exemple de Maria del Mar Bonet i de Toni Catany, als quals també devem agraïment, i retem homenatge a un dels nostres grans poetes. Evitem la temptació de convertir-nos en pobles bàrbars. Siguem dignes del versos de Bartomeu Rosselló-Pòrcel: "Verdegen encara aquells camps, / i duren aquelles arbredes, / i damunt del mateix atzur / es retallen les meves muntanyes". Hi ha coses que no s'acaben mai, ni que els enemics puguin semblar poderosos. Mallorca no s'acaba mai. El santuari de Gràcia no s'acaba mai. I els mallorquins que estimen i honoren els seus poetes tampoc s'acabaran mai. Com les nits d'estiu.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 19/11/2017

Consultar aquesta edició en PDF