Preguntes

La calor que semblava no arribar ha desfet ja les maletes i s’ha instal·lat definitivament entre nosaltres. Ben al contrari, la tradicional calma estiuenca brilla per la seva absència i l’actualitat ve molt moguda i carregada de dubtes. Per això avui dedicaré l’article a compartir amb tots vosaltres tot un seguit de preguntes que em tenen preocupat. Algunes les faig des del desconeixement o la incertesa; altres entren més aviat dins la categoria de retòriques.

Per què no ens plantam davant la idea de democràcia parlamentària que té el govern de Mariano Rajoy, palesada en l’aprovació, sense debat pròpiament dit ni opció a esmenes, del decret de mesures urgents per al creixement, la competitivitat i l’eficiència? Per als que no ho sabeu, el passat 4 de juliol s’aprovava aquest paquet d’una cinquantena de mesures econòmiques, que suposa la modificació de 26 lleis, sense pràcticament cap tràmit parlamentari, precisament quan el president s’omple la boca de regeneració democràtica. Curiosa i inacceptable manera d’entendre (i utilitzar a conveniència) les regles del joc.

Seguint el fil d’això, l’únic que entenen per regeneració és la denominada elecció directa dels batles, és a dir, que governi l’ajuntament la llista més votada. De veres ens creuen tan estúpids o almanco tan ingenus per pensar que aquesta proposta no va en altra línia que garantir el poder a molts d’ajuntaments que ara les enquestes li neguen a partir del maig de 2015? S’atreviran a modificar la llei electoral sense consens i per un més que evident càlcul electoralista?

Canviant de partit, quina credibilitat té el nou secretari general del PSOE si el primer que ha fet és rompre una de les promeses que han protagonitzat la seva campanya? Pedro Sánchez, que amb referència a les primàries del novembre ahir deia blat i ara diu ordi, també és l’artífex de trair els compromisos europeus, votant en contra de l’elecció de Juncker com a president de la Comissió, en un inútil gest al seu electorat més esquerrà. Mal començament per a una persona que vol encarnar la renovació i recuperar part del suport perdut en aquests anys de travessia pel desert.

Passant a l’economia, algú es creu les altisonants declaracions de Montoro i els seus cercles virtuosos de l’economia? No s’apropa més a la realitat afirmar que estam just a l’inrevés, en un cercle viciós de difícil ruptura i que continua castigant les classes mitjanes i els sectors més febles de la societat? Per què el ministre ignora (o actua com si ho fes) que les receptes d’austeritat indiscriminada no són la fórmula per acabar amb la creixent precarietat laboral, amb l’atur de llarga durada o amb el risc d’exclusió social que pateixen milions de ciutadans?

I per què el seu company Gallardón continua sent ministre de Justícia, si només aprofita la seva posició per retallar drets i llibertats? I no, en aquesta ocasió no estic parlant de la inacceptable llei de l’avortament que pretén aprovar, sinó de l’assistència lletrada gratuïta. Amb la restrictiva reforma que està ultimant el que fa uns anys era el progre del PP, no queda garantit el finançament i es perd la condició de servei públic. Per tant, ens trobam davant un nombre encara no determinat però creixent de ciutadans que quedaran indefensos davant la impossibilitat de pagar-se la defensa. Això sí, l’inefable Díaz Ferran, aquell que ens receptava treballar més i cobrar menys mentre espoliava la seva empresa i que segons alguns càlculs disposa d’un patrimoni valorat en 90 milions d’euros, comptarà amb assistència lletrada gratuïta. Només faltaria!

I parlant de justícia, com pretenen fer passar per vertadera la màxima de la llei és igual per a tots, amb el circ que s’ha muntat al voltant de la infanta Cristina i els barroers intents per “salvar-la” de la deshonra d’un judici? En una interlocutòria feta pública la setmana passada, el jutge Castro afirmava que apartar la germana del rei de “l’àrea de comissió de determinats delictes pot resultar feridor” per a Ana María Tejeiro, dona de Diego Torres, imputada per més delictes que la infanta i que pot tenir el convenciment d’haver rebut “un tracte desigual” en la instrucció del cas. Algú dubta d’aquesta evident doble vara de mesurar?

I a la nostra terra, per què permetem que des del Govern i des del partit que li dóna suport continuïn amb els atacs a la nostra llengua? I per què segueixen pretenent disfressar-los de defensa de lo nostro, quan estan clarament orientats a destruir la unitat i el consens assolit després de molts d’esforços? La darrera atzagaiada, el llibre d’estil (o, com ells l’anomenen, document de treball d’ús intern) dels informatius d’IB3, que ja ha provocat nombroses reaccions en contra i la lectura del qual provoca més calfreds que la millor novel·la de terror.

EDICIÓ PAPER 15/02/2020

Consultar aquesta edició en PDF