Les nombroses provocacions del Govern de Bauzá, algunes en forma de llei per espenyar coses que funcionaven, han aconseguit enrarir l'ambient fins a un punt en què ja s'hauria de declarar la situació de desastre social. Tot compta, però hi ha vessants de l'activitat política que tenen un abast més extens i més plural que altres. És el cas de l'ensenyament, que sembla el cavall de batalla del govern regional i del de l'Estat. Wert ha reeditat l'ideal feixista de reespanyolitzar Catalunya, que ja s'havia marcat el primer governador civil franquista de Barcelona, Wenceslao González Oliveros (" En la reespañolización cultural de Cataluña espero poner lo principal de mi empeño, desde la primera enseñanza hasta la alta cultura ", etc.). Bauzá ha aportat el TIL a la croada, a més de la llei de símbols i altres iniquitats.
El paquet espanta, i encara més perquè els majorals i els missatges que l'han d'aplicar no són persones dotades d'aquelles qualitats humanes que faciliten el diàleg i la negociació fecunda. Per dir que no a tot basta personal sense la més mínima qualificació. Cobren un sou desmesurat per no moure's d'on són. I això sí que és una vergonya de la nostra política.
Han contaminat l'ambient amb el seu smog ideològic, i les conseqüències es noten ferm: un grup de pares eivissencs fan proclames desautoritzant cívicament i professionalment els ensenyants. Imaginau una cosa pitjor que pugui fer un pare? Idò esperau, perquè pel mig de tot plegat n'hi ha que mouen fils i inspiren aquestes formes de barbàrie. Quina casta de pares són aquests, que no ensenyen a respectar el mestre? Més o menys, ho sabem, no ens equivocaríem de gaire. I ja són irrecuperables per al civisme, des del moment en què es volen multiplicar en els seus fills.
