PARADISOS ARTIFICIALS s’havia de dir en anglès, Paradise of love. Aquest paradise era Mallorca, segons una famosa cançó de 1964. El 2012, dos llibres coincidiren en el temps i amb aquest títol, un de Tomeu Matamalas (centrat en la música pop dels 60 i més, és d’una amenitat ben condimentada i d’un gran interès, ja que l’anècdota personal hi assoleix valor de dada sociològica); i un altre del musicòleg Francesc Vicens, que contempla els anys del boom turístic des de més diverses disciplines. Parlen d’un temps en què a Mallorca començava a haver-hi baldor i albiràvem el futur -ens rebolcàvem en la postguerra-, semblava que amb un darrer esforç per allargar el costellam hi accediríem i assoliríem la quieta beatitud del paradís.
PARADÍS PERDUT, solem dir que fou la Mallorca d’aquell temps, però en realitat no hi arribàrem. La definició proustiana de paradís -cal que sigui perdut-, que alguns atribueixen a Llorenç Villalonga, demana una situació real de bonança que no es va saber fruir en el moment adequat i que el pas del temps endolceix amb la banda sonora de la nostàlgia. En realitat, no podem parlar d’una Mallorca com a paradís perdut perquè no ens hi sabérem establir i, així, no el deixàrem quallar. Algú l’ha fixat en el moment en què totes les cases de l’illa tingueren excusat de sifó, que és un indicador de canvi d’època extraordinàriament revelador. Però tot anava massa aviat i les coses ens passaren per damunt, ens atropellaren.
EL DARRER PARADÍS és l’objectiu inconfessat de la indústria (?) turística. A En busca de horizontes, Arthur Schinitzler ens presenta uns joves de la bona societat vienesa de primeries del XX que decideixen anar a la caça del lleó a Àfrica: els mou el fet que l’animal està en vies d’extinció i els cal aprofitar mentre en quedi algun. Ara, aquesta circumstància induiria a la redacció de normes proteccionistes. Sembla que és així amb els animals. Amb els “paradisos” turístics, que sempre ens són presentats com “el darrer”, passa com amb els lleons a principis del XX: ens atreuen per la seva fragilitat, sabem que, si hi anam, el destruïrem irremeiablement, com ja s’ha destruït fa alguns decennis el paradise of love. Si l’haguéssim mantingut, ara tindríem arguments de més bona qualitat contra les prospeccions.
