FA NOMÉS QUATRE dies, centenars de dones de Barcelona, Madrid, Sevilla i Bilbao, entre altres ciutats, es dirigiren als registres mercantils per inscriure-hi el seu cos com a propietat. Va ser una acció promoguda per una artista i que fou seguida fins i tot per funcionàries dels registres en protesta per l'avantprojecte de llei de l'avortament que té en marxa el govern espanyol. M'agradà aquesta reivindicació pacífica i creativa de la llibertat de la dona i contra un projecte de llei que, a més d'atemptar contra el dret de les dones i de forçar-les a hipotecar la seva vida, ens fa tornar a aquell temps que les que podien pagar-ho anaven a Londres (la majoria, filles, dones o mares dels qui ara promouen aquesta llei) i les que no, a la carnisseria il·legal. També fa només un parell literal de setmanes, el govern del Marroc derogà la llei que perdonava un violador si es casava amb la violada, un brutal doble càstig per a la dona que, després de patir la violació es veia forçada a haver de viure amb la bèstia a casa. Només el fet que un govern mantingués aquesta llei fins al mes passat hauria d'haver estat motiu d'una acció internacional amb mesures contundents en contra seva. Sense anar més enfora, aquesta setmana passada, hem donat notícia dels perills d'ablació que corren moltes nines al voltant de ca nostra, un reflex de l'atrocitat per la qual passen als seus països. I no aixecam suficientment el dit. Pensava en tot això ahir, després de veure el vídeo del col·lectiu que interrompé la missa a l'església de Sant Miquel demanant avortament lliure i gratuït. No n'era el lloc ni el moment. Encara que es discrepi absolutament de la posició oficial de l'Església, és el govern qui en té tota la responsabilitat. S'ha d'anar amb compte amb les accions i les actituds, atesa la importància de mantenir el suport a l'objectiu final.
