CORRENTIA

Formes del penediment

CONTRICIÓ. Es diferencia de l’atrició en la qualitat del penediment. La contrició és el penediment dels teus pecats per por del càstig que se’n derivaria, mentre que l’atrició és el penediment per haver ofès Déu. La diferència és tal que un acte d’atrició et pot salvar, en el darrer moment i si no tens confessor a l’abast, d’anar dret cap a l’infern. Té, és clar, més prestigi que la contrició, que és un penediment més, diríem, interessat, però que, en qualsevol cas, també serveix per obrir-te les portes del cel.

A contrició han sonat les disculpes de la portaveu del PP en el Parlament, la senyora Mabel Cabrer, per haver associat el nazisme a unes pràctiques de l’oposició, pròpies de les bregues parlamentàries. Era tota una mostra de la desmesura d’una política sempre a la vora de l’atac de nervis. Quan en un parlament o en qualsevol fòrum polític s’arriba a aquests punts de degradació del llenguatge, tenim un símptoma de la gangrena moral que ataca el cos social.

Si la senyora Mabel Cabrer s’hagués disculpat incondicionalment, no hauria apel·lat al comportament aliè. No va poder (?) evitar acusar l’oposició d’haver comès els mateixos excessos verbals que ella, i aquesta apel·lació a l’itutambenisme converteix en contrició el que hauria pogut semblar atrició. És clar que, altrament, és molt probable que no seria portaveu del grup popular al Parlament.

ATRICIÓ. En canvi nosaltres -entengui’s: el gruix de persones que ens dedicam sistemàticament a jutjar el germà proïsme- hem perdut una bona oportunitat de fer un acte d’atrició: no hem sabut valorar adequadament el gest de la senyora Mabel Cabrer, en un context en què ningú no es disculpa per res. Quan tenguérem el titular de la seva derrapada verbal, ens apressàrem a castigar-la durament -no hi ha dubte que s’ho mereixia. Al titular de les disculpes no li hem fet, ni de molt, el mateix cas, i això que el penediment d’un càrrec important del PP, sigui per contrició o per atrició, és una notícia de més embalum que una greu sortida de to -un home mossega un ca. Hauríem d’haver sabut valorar el sacrifici -la penitència- que el reconeixement de l’error costa a una persona immersa en un ambient tan contaminat pels principis monolítics, inamovibles, de la propaganda més tòxica.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF