Si el referent de la neteja de la imatge turística són els concursos de fel·lacions, els governants haurien d’anar alerta a insistir en la “qualitat” del producte. Hi ha titulars equívocs: així, d’una lectura precipitada -i molts llegeixen precipitadament-, se’n deduiria la conveniència d’incorporar persones expertes per tal d’aconseguir l’excel·lència en aquest oci nocturn “de qualitat”: prou amateurisme -podríem llegir-, el voluntarisme s’ha de substituir per una professionalitat creativa. No crec que ningú -ni Isabel Borrego, secretària d’Estat de Turisme, ni el conseller regional del ram, Jaime Martínez- hagi pretès utilitzar l’equívoc en benefici d’allò que oficialment han de condemnar. Però la transcripció periodística de les seves declaracions, ja dic, és un assumpte delicat.
Els governs estatal i regional es mostren partidaris de la conscienciació més que no de la penalització: vet aquí una troballa estratègica enlluernadora. Ara bé, no sé com es consciencia uns cabestrells com els que organitzen aquests concursos ni la parròquia que hi participa. No esperem grans resultats d’aquesta filosofia turística: entre altres coses, perquè emana, no d’uns fets, sinó de la seva divulgació. No hi ha penediment, no hi ha aflicció, sinó temor de les conseqüències. Els sermons -és feina de tots, etc.- sonen a falsos i canten les virtuts i les mancances del turisme que, per molt que es negui, és el que volen aquells que tenen poder suficient per mantenir-lo i afavorir-se’n. Aquests, i no tota la població, haurien de pagar la campanya de neteja que el govern regional vol projectar al Regne Unit: que, ben segur, serà de veure, atès les coses que fan i que no fan els nostres governants.
Per cert, sabem a quant ens sortirà cada fel·lació?
