La majoria de governants tenen un destí inexorable: l'oblit. Però aquest destí no sempre ve determinat per la poquedat de la feina feta, també acaben oblidats aquells que la ciutadania es vol treure de la memòria, com un malson.
Quan el govern dels Delgado, Bauzá i la seva guarda ja siguin material d'hemeroteca, una de les mesures d'higiene mental més urgents serà engegar-los de la memòria. Els masoquistes els hi mantendran, és clar, però els ciutadans que apreciïn els avantatges d'una salut mental orejada faran dissabte a fons i expulsaran del seu cap una bona nòmina de governants actuals.
I, això no obstant, José Ramón Bauzá per ventura mereixeria ser estudiat a les escoles: el coneixement d'aquest cas, com a exemple del que no ha de ser, contribuiria a la formació de ciutadans més lliures i d'una societat més sana. Potser s'hauria de fer abstracció dels atributs que li són més personals -distància, altivesa- i centrar-nos en allò que ens permetria emprar-lo com a "tipus" de governant.
Aquest tipus també el trobareu a les empreses i a les famílies, a les associacions de filatèlics i als equips d'handbol, a les universitats i als consells parroquials: és l'especialista a crear problemes on no n'hi ha. Perillosíssim sempre. En el cas de Bauzá, diríeu que la seva política es redueix a l'aplicació implacable de les polítiques elaborades de dalt. Cert, però no podeu negar que ell hi posa l'estil, derivat del patològic rebuig de qualsevol situació no problemàtica.
Tots coneixem aquest personatge en molts d'àmbits de les nostres vides. Ara, que afecti tanta gent, que la seva patologia sigui tan clamorosa i que esmerci tants d'esforços i tant de pressupost a la problematització pública..., com en Bauzá, quants? Sobren els dits d'una mà.
