P INTADA EN UN MUR, prop de la Sagrada Família de Barcelona: “CONSCIÈNCIA OBRERA”. Ho he interpretat, de primeres, com una crida admonitòria a les classes treballadores. És una pintada que ens diu que hem fet una regressió cap a un temps en què la consciència obrera movia la gent en la lluita pels seus drets, per la justícia. L’autor de la crida deu haver observat la docilitat d’una ciutadania castigada sense pietat per un sistema cada dia més golafre.
ALMOINA, vint passes més enllà: una dona d’una seixantena d’anys -em fa la impressió de ser una persona empobrida-, forta i saludable en aparença, em demana noranta cèntims per comprar un pa. Quan fer pintades apel·lant a la consciència obrera implicava perill de presidi, les persones “conscienciades” deien que no s’havia de fer almoina: contra la caritat catòlica i burgesa, justícia social. Fer almoina era una forma d’ajudar els botxins atenuant les seves injustícies, quan l’eficàcia en la lluita aconsellava accentuar les contradiccions del sistema. Aquesta recepta no era fàcil de seguir, per poca sensibilitat social que tenguessis. Quan algú et demana almoina pel carrer, la situació no és fàcilment transferible a un escenari polític de lluita de classes. Més endavant, una frase captada al vol -la pronuncià Ignasi Riera- em va resoldre els dubtes: la solidaritat cal practicar-la a l’engròs i a la menuda. Qüestió de noms: en lloc d’almoina, d’aquestes ajudes directes a persones necessitades en diríem solidaritat a la menuda, i podem practicar-la com més millor. Ignasi Riera havia estat jesuïta i un dels que sabien fer compatibles la fe cristiana i el marxisme. El cristianomarxisme.
ARCO, li sent dir a un televisiu ungit de l’entusiasme del novici de la cultura, recull les problemàtiques de la societat actual. L’art, diu, no pot viure al marge de les angoixes de la gent. Posa uns exemples deplorables, en els quals no hi ha art ni consciència social, sinó pura ocurrència exhibicionista. D’aquí a molt pocs anys, la majoria de les obres que ara es mostren a Arco hauran desaparegut del mapa; i bona part dels artistes també: quasi tots els que ara proporcionen imatges d’impacte a les portades dels mèdia. No és una profecia a partir de cap veritat revelada: és la projecció de l’experiència.
