A CATALUNYA ha arribat via judicial allò que a Balears fa un parell d'anys ens va caure via governamental. Els catalans veuen com es comença a combatre la immersió lingüística a l'escola, que és, com ja sabem per aquí, una manera d'atacar un dels pilars fonamentals de tot país, l'educació. Una es demana sovint quina dèria ha entrat als del PP i a certs sectors per pegar allà on fa més mal. Quins motius poden dur a promoure la inestabilitat a les aules i actuar en detriment de l'autoritat dels docents? Catalunya, que ha seguit de prop el conflicte a l'educació de les Illes Balears, avui convindria que repassàs amb detall la nostra lamentable història recent, des que l'escola es va començar a desequilibrar per una imposició lingüística fins que s'ha arribat al punt de gairebé impossibilitar la docència i el desenvolupament del curs escolar. Per això, voldria recordar la crida que feia ahir, des d'aquesta pàgina, Carles Capdevila. Una crida a mantenir la calma, davant "el risc imminent d'inflamar l'ambient escolar". Aquí, a les Illes, per molt que la senyora Cospedal qualificàs de "minoria violenta" el que en realitat ha estat una majoria molt civilitzada, enguany s'ha fet inviable mantenir la qualitat educativa a la qual té dret tot l'alumnat. I tot va començar, com deia, per unes mesures contràries a una immersió que no havia creat fins ara cap conflicte a les escoles. Així es comença, i es continua per la preocupació òbvia de les famílies, per la paralització de les classes sobretot a l'escola pública, per l'expedient disciplinari als docents, per la dimissió dels equips directius i per la deserció d'alumnes de la pública a la concertada o privada. Per això deia que s'ha d'estar molt alerta, perquè el que es viu en el sistema educatiu balear no ho desitjam a ningú.
