Tomàs
Si heu conegut de prop uns germans bessons, deveu saber que si una cosa els molesta és que el seu entorn els anomeni amb aquesta paraula, "els bessons", en comptes de dir els seus noms: en Pau i l'Eloi, la Marina i la Judit, en Francesc i la Clara.
Imagineu, doncs, la gràcia que li faria a un dels dotze deixebles de Jesús, saber que ha passat a la història amb el nom de Tomàs, que ve de l'arameu Te'oma , que vol dir bessó . Sembla que en realitat es deia Judes, però com que tenia un germà bessó, era conegut com a Yehudà Te'oma , Judes el bessó. Tampoc no li faria cap il·lusió, sospito, saber el que més es recorda d'ell. Gairebé ningú no sap que, un cop mort Jesús, Tomàs va marxar a predicar el seu pensament i va fundar diverses comunitats cristianes a Síria, la Xina i l'Índia, i que fou executat a Mailapur, en un turó que ara porta el nom de Saint Thomas's Mount.
L'únic que recordem de Tomàs és que es va mostrar escèptic davant la notícia que el seu amic Jesús havia ressuscitat. "No m'ho creuré -va dir-, fins que no vegi a les seves mans els senyals dels claus i no fiqui els dits a les seves nafres". Dies després, Tomàs pot fer aquestes comprovacions i Jesús li recrimina que li hagi calgut veure per creure. Per la desgràcia de Tomàs, segles després, el pintor Caravaggio va decidir immortalitzar la seva actitud amb la pintura Incredulità di San Tommaso , en la qual Jesús ofereix les ferides al deixeble i Tomàs les besa. En conclusió, la història ens diu que Tomàs era un home escèptic, tossut i un pèl brusc, però també que sabia reconèixer els seus errors i que tenia un cor sensible i fidel. No és una càrrega que perjudiqui el nom, em sembla, més aviat l'humanitza.
Com també el fa entranyable que Mark Twain decidís batejar aquell nano trapella i sensible amb el nom de Tom Sawyer. Milers de lectors han crescut al seu costat, desitjant un amic com Huck i buscant una Becky de qui enamorar-se. Vaig conèixer una família que tenien uns bessons que es deien Tom i Huck (i tanquem el cercle, recordant Judes, el bessó).
