Publicitat
Publicitat

TENSIÓ POLÍTICA

Putin amenaça Europa amb el gas

El president rus tallarà el subministrament a Ucraïna i la resta del continent si ningú paga el deute

Rússia amenaça d’utilitzar una de les seves armes més poderoses: el gas. El president rus, Vladímir Putin, va advertir ahir que podria tallar el subministrament a Ucraïna. I això, implícitament, representa també una amenaça per als països europeus que reben gas rus a través dels gasoductes que travessen el territori ucraïnès. En una carta dirigida a 16 dirigents europeus, Putin va argumentar que aquesta mesura respon al gran deute que Kíev ha acumulat al llarg dels últims anys. Un impagament que, segons la companyia gasística russa Gazprom, s’eleva a 2.200 milions de dòlars (1.600 milions d’euros). “Rússia no pot i no ha de sostenir sola la càrrega de l’economia ucraïnesa oferint rebaixes i perdonant deutes”, va escriure en la seva missiva.

El president rus va demanar una “consulta immediata” a tres bandes entre Europa, Rússia i Ucraïna per trobar una solució al problema. Moscou considera que durant els últims anys ha subvencionat l’economia ucraïnesa i creu que ha arribat el moment de compartir les despeses. “Rússia està disposada a participar en l’estabilització i el restabliment de l’economia ucraïnesa. Però no de manera unilateral, sinó en peu d’igualtat amb els nostres socis europeus”, explica la carta.

Els països occidentals tenen emparaulada una línia de crèdit de 27.000 milions de dòlars per a Ucraïna, però aquest ajut no acaba d’arribar a Kíev, ja que el Fons Monetari Internacional encara no hi ha donat el vistiplau. I, per la seva banda, el govern de Kíev es nega a pagar el subministrament de gas a Rússia. Argumenta que el preu és excessiu. En tan sols un mes, Gazprom ha augmentat el preu del gas a Ucraïna dues vegades fent-lo arribar fins als 485,5 dòlars per 1.000 metres cúbics, la tarifa més alta d’Europa. Una mesura que sembla més política que econòmica, donades les males relaciones que mantenen els dos països.

La carta de Vladímir Putin anava adreçada als dirigents dels 16 països que compren gas a Rússia, entre els quals hi ha Alemanya, França i Itàlia. De fet, el 30% del gas que es consumeix a Europa és rus i, si Moscou complís la seva amenaça, les conseqüències les patiria bona part del continent com ja va passar el 2009. “Per descomptat seria una mesura extrema”, conclou el text, conscient que Kíev podria utilitzar el gas destinat als seus veïns per al seu consum propi.

Les amenaces russes van arribar enmig de la crisi separatista que es viu a les regions orientals d’Ucraïna. Avui divendres s’acaba el termini perquè els activistes pro-russos abandonin els edificis que mantenen ocupats a les ciutats de Lugansk i Donetsk. Durant tot el dia d’ahir, les autoritats ucraïneses van mirar de negociar una sortida pacífica. Fins i tot, el president del país, Alexandr Turxinov, va prometre una amnistia: “Garantim que no hi haurà persecució penal si entreguen les armes i abandonen els edificis”, va declarar davant del Parlament.

La tensió es manté alta a l’est

Però els activistes no semblen disposats a cedir. “Les condicions que ens ofereixen són inacceptables”, va afirmar un dels rebels atrinxerats a la seu de l’edifici del Servei de Seguretat a Lugansk. Els activistes, fortament armats, no es conformen amb la rendició. Volen una resposta a la seva exigència inicial: la celebració d’un referèndum per decidir el futur de la regió. Però si al principi demanaven la independència i l’annexió a la Federació Russa, ara les seves exigències semblen més moderades. Segons va explicar una portaveu del ministeri de l’Interior pròxima a les negociacions, ara demanen un referèndum sobre “la independència econòmica de la regió respecte de Kíev”. Però exigències per la força a part, al carrer el suport als independentistes és mínim.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 10/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF