Ministres polèmics i grans fitxatges

Lorenzo Fontana (Verona, 1980)

És potser el ministre més de dretes de tot el gabinet. Llicenciat en ciències polítiques i història de la civilització cristiana, casat i amb un fill, és amic personal del líder de la Lliga, Matteo Salvini, que va ser el seu testimoni de casament. En el seu currículum s’acumulen els càrrecs: ha sigut tinent d’alcalde de Verona, diputat i vicepresident de la Cambra dels Diputats i eurodiputat al Parlament Europeu. Des del 2016 és vicesecretari de la Lliga. És un catòlic conservador, defensor del model de família tradicional i contrari a l’avortament. Admirador de l’ultranacionalista primer ministre d’Hongria, Viktor Orbán, de Vladímir Putin i de Marine Le Pen, defensa que terrorisme i islam són sinònims i, com el seu amic i capo Salvini, ha acusat les polítiques d’esquerres de ser responsables de la “invasió” d’immigrants a Europa. “L’esquerra voldria compensar la baixada de la natalitat important immigrants”, ha arribat a dir. Recentment va publicar el seu primer llibre, La culla vuota della civiltà. All’origine della crisi [El bressol buit de la civilització. En l’origen de la crisi], escrit a quatre mans amb l’expresident de la Banca Vaticana, Ettore Gotti Tedeschi, i amb pròleg de Matteo Salvini.

Elisabetta Trenta (Roma, 1967)

La nova ministra de Defensa és una experta en seguretat, defensa i cooperació internacional. Ha col·laborat amb el ministeri d’Exteriors i els serveis d’intel·ligència transalpins en missions militars al Pròxim Orient. Llicenciada en ciències polítiques i economia, parla quatre idiomes: italià, anglès, francès i rus. Entre el 2005 i el 2006 va ser consellera per a la missió del ministeri de Defensa a l’Iraq. El 2009 es va unir a la missió Unifil al Líban i el 2012 va coordinar un projecte a Líbia per reduir les armes il·legals. És subdirectora del màster en intel·ligència i seguretat de la Link Campus University i col·labora amb el Centre Militar d’Estudis Estratègics (CEMISS). És vicepresidenta de l’ONG Nens de Nassiriya. Va ser designada ministra de Defensa en el gabinet que el M5E va presentar abans de les eleccions i que el líder de la formació, Luigi Di Maio, ha aconseguit imposar en part a l’executiu definitiu.

LES FIGURES MÉS RELLEVANTS

Giulia Grillo (Catània, 1975)

Metge de professió i portaveu del Moviment 5 Estrelles a la Cambra dels Diputats. Pertany a la formació des del seu origen i ha sigut la mà dreta del líder del partit, Luigi Di Maio, durant les negociacions per formar govern. Abans d’entrar en política, va ser una activista en primera línia contra la privatització de l’aigua pública i contra la màfia a Sicília. La seva oposició a la llei aprovada per l’executiu de Paolo Gentiloni l’any passat que estableix la vacunació obligatòria per als nens de 0 a 6 anys i sancions als pares que no compleixin amb el calendari li va fer guanyar alguns enemics. No es considera una activista antivacunes, i en més d’una ocasió ha reconegut la seva importància, però defensa que la decisió correspon als pares.

Segons les estadístiques, és una de les diputades més actives de l’última legislatura. Des que va entrar al Parlament el 2013 ha abanderat nombroses iniciatives i batalles legals, com la d’aconseguir un preu just per als medicaments innovadors. Tot i el seu cognom, no és família del fundador del M5E.

Sergio Costa (Nàpols, 1959)

Llicenciat en ciències agràries i amb un màster en dret mediambiental, va entrar a treballar en el cos de la policia forestal fins a esdevenir general dels Carabinieri, la policia militar italiana. Les seves investigacions van permetre descobrir el tràfic de residus de la Camorra: la màfia napolitana traslladava residus industrials tòxics del nord d’Itàlia i els enterrava i cremava als afores de Nàpols. En l’actualitat, en aquesta zona, coneguda amb el nom de “la terra dels focs” o “el Txernòbil italià”, és on es registren més casos de càncer a Itàlia. És una àrea pròxima al poble natal del líder del M5E, Luigi Di Maio. Casat i amb dos fills, Costa s’ha ocupat també dels abocadors il·legals als peus del Vesuvi i ha realitzat investigacions sobre el tràfic internacional de deixalles juntament amb la direcció nacional Antimàfia. La seva arribada al ministeri de Medi Ambient ha sigut celebrada per organitzacions ecologistes com WWF.

Paolo Savona (Càller, 1936)

L’economista antieuro que va estar a punt de fer naufragar el pacte de govern va començar la seva carrera a la Banca d’Itàlia, va ser director general de Confindustria (la patronal italiana) i administrador general de la Banca Nazionale del Lavoro i va formar part de nombrosos consells d’administració en empreses públiques i privades fins que el 1993 Carlo Azeglio Ciampi li va encarregar el ministeri d’Indústria, on es va estar un any. Entre el 2005 i el 2006 va ser cap del departament de Polítiques Comunitàries de la presidència del consell de ministres i coordinador del Comitè Tècnic per a l’Estratègia de Lisboa durant el govern de Berlusconi. Des d’aleshores ha evolucionat cap a postures crítiques amb la moneda única i l’hegemonia d’Alemanya dins de la UE, com defensa en el seu últim llibre, Come un incubo e come un sogno [Com un malson i com un somni], on sosté que “Europa és una criatura mal construïda que modifica la Constitució amb lleis ordinàries de part de parlamentaris superficials, subordinats a elits que creen il·lusions als pobles”.

Giulia Bongiorno (Palerm, 1966)

És una de les juristes més mediàtiques d’Itàlia. Va començar la seva carrera amb 27 anys defensant l’ex primer ministre Giulio Andreotti de les acusacions de col·laboració amb la màfia i va aconseguir que l’absolguessin. Fets els 40, va fer el salt a la política. Va entrar al Parlament el 2006 amb Aliança Nacional, després va passar a les files del Poble de la Llibertat -la coalició de Silvio Berlusconi i Gianfranco Fini-, i al març va ser escollida senadora amb la Lliga. Durant diversos anys ha sigut presidenta de la comissió de justícia de la Cambra dels Diputats. Famosa per les seves batalles a favor dels drets de la dona, va aconseguir aprovar una llei contra l’assetjament. Entre els seus clients hi ha Víctor Manuel de Savoia, el futbolista Francesco Totti o Antonio Conte, exentrenador de la Juventus, equip del qual forma part del consell d’administració. Un dels seus últims èxits als tribunals va ser l’absolució de Raffaele Sollecito, acusat amb Amanda Knox de l’assassinat a Itàlia d’una estudiant britànica.

EDICIÓ PAPER 18/11/2018

Consultar aquesta edició en PDF