Publicitat
Publicitat

AMÈRICA LLATINA

Correa i el combat contra “la llarga i trista nit neoliberal”

El president equatorià, investit doctor ‘honoris causa’ a la UB

Ahir al president equatorià, Rafael Correa, se li va renovar l’ànima. O almenys això és el que va dir en començar el seu discurs després de ser investit doctor honoris causa a la Universitat de Barcelona (UB). Amb tota la solemnitat de l’ocasió -incloent-hi les togues, els birrets i els cants en llatí-, Correa es va confessar encantat de tornar per un dia al món acadèmic -ell va ser professor universitari-, on, “a diferència de la política, impera la veritat”, va dir.

I així, des del púlpit del paranimf de la UB, va desglossar la veritat que l’ha portat a aconseguir que l’Equador hagi escalat posicions en els rànquings mundials de desenvolupament i escolarització i tingui una inèdita estabilitat política des que ell governa. El seu diagnòstic va ser clar: a l’Equador es va fer de nit a mitjans dels anys 90 -“Una llarga i trista nit neoliberal” que va empobrir el país i va abocar els equatorians a emigrar-. “Els emigrants són els nostres herois. Gràcies, Catalunya, per rebre’ls”, va exclamar Correa enmig d’un aplaudiment.

Correa va defensar que és justament aquest “fonamentalisme liberal” que “disfressa la ideologia com a ciència” el que va arrasar el seu país i ara recorre Europa. “Amb preocupació i pena veiem que a Europa s’estan cometent els mateixos errors que a l’Equador, fent-nos creure que el problema és tècnic quan en realitat la solució de la crisi és una qüestió política, sobre qui mana en una societat: si les elits o les grans majories, si el capital o els éssers humans, si el mercat o la societat”, va sentenciar Correa.

El president equatorià va ensenyar els números que demostren que sota el seu mandat l’Equador ha polvoritzat rècords en la lluita contra la desigualtat i la inversió en el sistema educatiu. El nivell de pobresa s’ha reduït entre el 2006 i el 2012 del 37% al 25%, segons dades de l’ONU, i la despesa en educació s’ha multiplicat per 4,3, segons va explicar ell mateix. “Tot ho hem fet destruint l’ortodòxia econòmica”, es va reinvindicar Correa, que va assegurar que al país ara “mana el poble equatorià”. “Res de receptes caduques basades en l’austeritat, unes receptes que ara es repeteixen a Europa i que només van en contra de l’ésser humà i a favor del capital”, va exclamar.

Correa també va aprofitar el discurs a Barcelona per atacar els que el critiquen pel seu autoritarisme -s’hi va referir com “els poders fàctics”- i va assegurar que són els que no toleren que “el govern no se sotmeti als seus capricis i interessos”. Abans de carregar contra algunes ONG -a les quals va acusar de voler reintroduir el colonialisme a l’Equador-, el president Correa va abordar la polèmica dels recursos naturals: “Ens diuen que no explotem el petroli de l’Amazònia. I jo els dic que això té un cost molt elevat, que és el de veure nens sense escola i pobles sense aigua”, va sentenciar el president equatorià.

L’estil de Correa

“Es pot dir que Correa té un estil populista -va explicar a l’ARA el director de Casa Amèrica, Antoni Traveria-, però després d’estudiar molt l’Amèrica Llatina he arribat a la conclusió que hi ha populismes que no són necessàriament negatius quan es refereixen a recuperar la dignitat d’un poble que, com el cas de l’Equador, estava sota mínims. En deu anys a l’Equador hi va haver set presidents, i en canvi ara en els últims set només n’hi ha hagut un, Rafael Correa”.

“Vèncer la pobresa és un imperatiu legal de la humanitat”, va concloure Correa, que va voler recordar quatre catalans universals -Antoni Gaudí, Montserrat Caballé, Joan Manuel Serrat i Pau Casals- i va rebre les lloances dels catedràtics Joan Tugores i Joaquim Prats per la “transformació educativa” i la quadratura del cercle entre “democràcia, creixement i estat del benestar” que ha impulsat a l’Equador.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 22/10/2017

Consultar aquesta edició en PDF