CAMÍ, CAMÍ

Formentor, l’extrem tramuntanal

El camí Vell del Far connecta miradors i mirandes excepcionals

Més enllà de l’esperó del Fumat (335 m), la península de Formentor manté la seva orografia brava, en forma de llengua gegantina. No hi entrà la carretera fins a 1951, amb el projecte de l’enginyer Antoni Parietti. L’any 1857 s’hi inicià l’obra del camí Vell, un agosarat i costós traçat de 17 km des de Cala Murta. Transitarem sense presses l’extrem del cap: vet aquí com tastar el millor Formentor.

Del pla d’en Tomàs al de les Basses

Podem aproximar-nos a l’inici de ruta per la carretera de Formentor, des del Port de Pollença, i mirar de deixar un vehicle a l’aparcament de Cala Murta (km 13) i desplaçar-ne un altre al far, final de ruta.

També hi ha un petit aparcament al km 14,9, al pla de la Punta d’en Tomàs, on trobam el primer dels badalucs, a una cota de 180 m. Badam les cingleres fosques que s’allargassen fins al fanal. Un viarany de cabra avança pel costat esquerre del mirador fins a un ressalt panoràmic, sobre el cingle de les Lletreres, acarat al cap de Catalunya, Cala Figuera i als espadats del Fumat.

A la nostra esquena es localitza un aljub, en el canal de Cala en Gossalba. Un caminet, pel vessant est, hi acompanya fins a dues platjoles de codolar, d’allò més íntim.

Des del mirador de la carretera caminam fins passat el km 15. A l’esquerra de la carretera reapareix el camí que, fent uns revolts, munta per la carena del tossal del Coconet i després s’orienta cap a l’est, per anar acostant-se a la carretera (km 15,9). És aquest un entorn rocallós, poblat de pinots.

En el collet immediat afinam una pista que connecta amb el pla de les Basses, argilós i rogenc. S’hi localitzen l’avenc de l’Àmfora i el del Pi i, en el cairell marí hi perdura una guaita militar, sobre l’enfront Roig. Hem de fer passes enrere fins al km 16,3 de la carretera.

A mà esquerra retrobam el camí Vell, que ziga-zagueja, de baixada. En un revolt sec, prop de la cinglera, coincidim amb la carretera. Veim i aprofitam el mirador, que denominam del Racó del Xot.

El traçat antic reapareix, després de salvar la torrentera de n’Andria, i ascendeix, ben conservat i panoràmic, arrambat al balç de tramuntana del puig de la Pinya (258 m) que, tot seguit, contornam. El podem coronar, còmodament. Vora el camí trobam diverses cabanes, fetes per pastors o manobres de l’obra de la carretera.

Anam davallant per un tram desfet-on les pedres picades del camí s’han espoliat-, passam la carretera i salvam el canal Terrós. Remuntam el coster contrari, que ens situa a un collet (199 m), marcat amb el km 18,2. Divisam el Far, sobre un puntal de 169 m. Abans del km 18 es localitza el mirador del puig de la Pinya.

El far de Formentor

El camí s’arramba a una paret protectora i traça nombrosos revolts per baixar el coster. Circulam per la carretera fins que descobrim, al costat dret, el camí del Moll del Patronet, que baixa per l’abrupta torrentera i assoleix un embarcador destruït. Servia, quan el temps ho permetia, per proveir el far per mar.

La carretera ha esvaït bona part del final del camí Vell. Ran dels penya-segats, arribam al fanal, airós i sempre atraient, malgrat ser un lloc massificat. Va ser projectat per l’enginyer Emili Pou i és molt semblant al de la punta de n’Ensiola de Cabrera. La torre fa una altura de 24 m. L’obra, llarga i costosa, perdurà entre novembre de 1860 i maig de 1863. Inicialment, funcionà amb oli d’oliva i després amb petroli. Fou electrificat el 1962. Gaudim d’aquesta talaia i de les vistes del litoral pollencí i enllà, fins a Capdepera o Menorca.

Podem cloure la jornada anant a fer la dinada i una nedada a Cala Murta, una calanca de gran bellesa. S’hi baixa a peu per una pista d’1,5 km de llargada. Al costat dret de la cala, heu de visitar el mirador del Castellet per tal de contemplar el brau vessant sud de Formentor. Cala Murta s’escindí de Formentor, i Pere i Miquel Costa i Llobera hi bastiren les cases actuals. Des de l’any 1934 s’hi realitzen unes lectures dedicades al gran Costa i Llobera, puntal de la nostra història literària.

EDICIÓ PAPER 26/09/2020

Consultar aquesta edició en PDF