La indústria ja no fa productes 100% balears

Palma“Ara mateix la salut de l’economia balear no és bona; les Balears necessiten entrar a quiròfan”. Són paraules de l’economista Antoni Riera, director tècnic de la fundació Impulsa Balears, que aquesta setmana ha donat a conèixer un dossier amb dades esgarrifadores per a la indústria de les Illes.

El sector de la indústria aporta el 7,5% del PIB de la Comunitat, només un 3,4% si es tracta de productes manufacturats. Són les xifres més baixes de tot l’Estat i han caigut fins a un 27,1% des de l’any 2000. Un dels motius principals és la manca de valor afegit a la cadena de producció, en tots els casos de la qual trobam alguna baula importada, que no és pròpia de l’Arxipèlag. És a dir, avui dia ja no existeix un producte de manufactura 100% balear.

La indústria manufacturera -que són els propuctes propis com l’artesania, l’agroalimentació i el tèxtil- és la branca més important de la indústria d’una regió perquè és la que la diferencia de les altres. Actualment, “la globalització ha fragmentat la cadena de valors i es duen parts de producció a altres indrets”; així doncs, “les parts de la cadena de valor que queden a les Balears són poc intensives” i això ha fet que la Comunitat perdi capacitat d’afegir valor a la seva manufactura.

La recuperació de la indústria balear, segons detecta la fundació Impulsa, ha de ser no produir més, sinó produir, precisament, amb més valor a través de nous recursos, ja sigui amb tecnologia, amb disseny, en el servei de postvenda o amb una mà d’obra qualificada. “Es tracta d’augmentar les capes de valor”, afirma Riera.

Actualment, segons reflecteix el dossier d’Impulsa, el tipus de producte que es fa a la Comunitat i el tipus de mercat on es ven és la causa d’una baixa eficiència, per la qual cosa la indústria de les Balears només hi pot competir reduint el cost del que ven, “i la insularitat, en aquest sentit, és una llosa per als productors”.

Però el problema de la insularitat no ve d’ara. Les Balears sempre han depès del cost del transport. Tot i així, en els anys 60, amb la mateixa situació de maltractament econòmic per part de l’Estat que hi ha ara, les Illes tenien un model d’economia productiva que va funcionar, va enlairar-se amb una gran inversió empresarial. “Érem capaços de generar valor”, però avui l’economia ha canviat i “la mateixa fórmula ja no funciona”, explica Riera.

Les Illes Balears han crescut molt gràcies a les darreres temporades turístiques però, paradoxalment, ara la Comunitat és més pobra, “perd competitivitat i, a més, tots els guanys són temporals”.

L’any 1997 l’Arxipèlag era la comunitat amb el PIB més alt de l’Estat i una de les regions més riques d’Europa. Avui és la setena d’Espanya i la 113 d’Europa. D’aquí que ara mateix l’economia de les Illes necessiti entrar a quiròfan, com recomanava Antoni Riera.

Això no obstant, la visió de l’expert no és pessimista, sinó que assenyala que aquesta pot ser una oportunitat de canviar les coses. “Una economia que ha arribat a ser la més rica d’Espanya és perquè té una gran capacitat d’emprenedoria i és capaç de tornar-ho a fer”. Ara bé, el model ha de canviar i, a més, necessita incentius. “Les admininstracions han d’ajudar la Comunitat no a resistir, sinó a ubicar-se en el lloc que li correspon i recuperar el lideratge”.

Per la seva banda, el sector de la indústria és conscient de la seva debilitat i es troba davant dues posibilitats: resistir o transformar-se. L’economista aclareix que “resistir caduca” i “transformar-se permet tenir una visió de futur”. Fins ara, explica, la solució per sortir de la crisi i créixer en competitivitat només ha consistit a aguantar reduint els costos, sobretot pel que fa als salaris, però “no es pot orientar la indústria a la resistència, sinó a augmentar-ne el valor”.

Baixa rendibilitat

Segons Impulsa, el motiu que moltes de les empreses tanquin o hagin tancat és la seva baixa rendabilitat. Probablement no tenien una forta aposta tecnològica, utilitzaven molts recursos naturals, s’orientaven a un mercat amb poca demanda o bé disposaven d’un gruix de mà d’obra no qualificada.

Dins les precàries xifres de la indústria de les Balears es troba també un petit oasi, el del sector del calçat, on el poc que queda opera amb molta productivitat. “L’exemple de Bestard és clar: varen saber reespecialitzar-se i ara fan sabates de muntanya de molta qualitat; han trobat un lloc en el mercat que els permet una producció tot l’any”.

En el dossier, presentat per “rompre molts tòpics” sobre l’economia i la indústria, es proposa precisament una reespecialització del mercat. Les xifres demostren que ja des del segle XVII una economia especialitzada té unes taxes de creixement més altes, que una regió amb indústria té un nivell de productivitat i innovació més alt.