Publicitat
Publicitat

LA SORTIDA DE LA CRISI

El BCE tem que l’economia s’encalli, però no actua

Draghi opta per no aplicar cap estímul tot i reconèixer que la seva “gran por” és “un estancament prolongat”

Mario Draghi va protagonitzar ahir una estranya roda de premsa després de la trobada mensual del Banc Central Europeu. Habitualment hàbil i precís en l’ús del llenguatge, l’home que va aconseguir rebaixar la prima de risc de tota la perifèria europea amb una sola frase estava ahir estranyament dubitatiu. En diverses ocasions es va contradir. Per exemple, en primera instància va negar que la crisi de l’eurozona es pugui comparar amb la del Japó. Poc després, però, va reconèixer que la seva “gran por” és “un estancament prolongat” de l’economia, justament el gran mal que pateix el Japó.

El president del BCE va sortir a parlar pocs minuts després que el banc anunciés que aquest mes no abaixarà el preu del diner per estimular l’economia. Els tipus estan en un mínim històric (0,25%), però encara poden baixar més i acostar-se al 0%, que és on els té la Reserva Federal dels Estats Units. Al mateix temps, Draghi tampoc va voler abaixar els interessos que paguen els bancs per guardar els seus diners al BCE. De fet, no paguen res per fer-ho, però fa mesos que s’especula que es podria implantar un tipus d’interès negatiu per desincentivar les entitats financeres d’aparcar els seus diners i, per contra, incentivar-les a prestar crèdits a les famílies i les empreses.

Com ha fet últimament, Draghi va mantenir la porta oberta a aquestes i altres mesures extraordinàries per estimular el consum i contribuir a una pujada dels preus, seguint el model del que s’ha fet als Estats Units i el Japó. Però, de moment, el BCE ha optat per la inacció.

La roda de premsa de Draghi arribava després que dilluns es conegués que al març la inflació mitjana de l’eurozona va baixar fins al 0,5%, el nivell més baix dels últims cinc anys. El president del BCE va treure primer importància a la dada i la va atribuir al calendari: aquest any la Setmana Santa ha caigut més tard. “És una època en la qual els preus pugen”, va defensar Draghi. Posteriorment, però, el banquer va acabar reconeixent que una xifra d’inflació tan baixa el va “sorprendre”.

Fins ara, el BCE sempre ha defensat que la deflació no és un perill per a l’eurozona, per molt que en països com Grècia ja sigui una realitat i Espanya hi flirtegi. Ja fa mig any que la inflació mitjana europea està per sota de l’1% i, per tant, lluny del 2% que té marcat com a objectiu. Ahir Draghi va insistir que la inflació serà baixa durant un “llarg període de temps”, però que creixerà gradualment durant el 2015. Tot i així, el banquer va afirmar que necessitava “més informació” per avaluar si la dada d’inflació del març pot provocar un canvi en les previsions d’evolució dels preus.

Fa mesos que el BCE reconeix que està estudiant l’aplicació de mesures extraordinàries, com la compra de paquets de deute públic o privat, una operació coneguda com a quantitative easing (o QE). Ahir va semblar que Draghi feia un pas més en aquesta direcció en afirmar que el consell del BCE “és unànime en el seu compromís d’utilitzar instruments no convencionals [com el QE] per fer front al risc d’una inflació prolongadament baixa”. El consell del BCE l’integren els governadors dels bancs centrals de tota l’eurozona, i el fet que Draghi parlés d’“unanimitat” indica que ara Alemanya ja no s’oposa a l’ús d’aquestes eines.

Dificultats tècniques

Durant la roda de premsa va fer la sensació que Draghi es justificava per no haver aplicat encara cap QE, tot i haver-ne estat parlant des de fa temps. L’argument va ser que una eina com aquesta -que els Estats Units estan aplicant des de poc després de la fallida de Lehman Brothers, el 2008- podria no ser tan útil a Europa perquè l’estructura econòmica és diferent. “L’impacte d’una QE -va dir Draghi- és força directe als Estats Units perquè és una economia basada en els mercats de capitals, però l’economia europea està basada en el préstec bancari”. El president del BCE tem que un programa de compra de deute privat pugui suposar “una amenaça per a l’estabilitat financera”. És a dir, Draghi vol aplicar estímuls però encara no sap com fer-ho. Caldrà esperar almenys un mes més per saber si ha trobat la solució.

L’expectativa d’estímuls eleva  la borsa espanyola

Tot i que ahir no hi va haver cap decisió tangible, els inversors van tenir la impressió que Draghi s’esforçava a deixar clar que l’aplicació de mesures “no convencionals” per estimular l’economia és a la cantonada. El fet que hi hagi “unanimitat” entre els països de l’euro, inclosa Alemanya, va reforçar la idea que en els pròxims mesos hi haurà un anunci del Banc Central Europeu en aquesta línia.

Això va impulsar ahir la borsa espanyola, que va acabar la jornada pujant un 1,4% i superant els 10.500 punts, el nivell més alt des del 2011. Els bancs van liderar les pujades: les sis empreses que més van pujar a l’Íbex-35 eren totes entitats financeres. La que més va pujar va ser Bankinter, que es va disparar un 4,11%.

PUBLICITAT
PUBLICITAT
PUBLICITAT

EDICIÓ PAPER 17/12/2017

Consultar aquesta edició en PDF