Les connexions balears de Camus
Un llibre col·lectiu explora els vincles entre l’autor francoalgerià i les Illes
PalmaD’entre les moltes i diverses iniciatives que es dugueren a terme a les Illes Balears per tal de commemorar el centenari del naixement d’Albert Camus, celebrat l’any passat, n’hi hagué dues que destacaren d’una manera especial. D’una banda, el fet que es posàs el nom de l’escriptor francoalgerià a un parc públic de la façana marítima de Palma. De l’altra, un curs d’estiu organitzat per la Universitat de les Illes Balears, que va tenir lloc entre els dies 22 i 26 de juliol i que va oferir una aproximació pluridisciplinària a la figura i l’obra de l’autor de L’estranger. El volum Albert Camus i les Balears, publicat per Documenta Balear amb un ajut de l’Institut d’Estudis Baleàrics, recull les ponències d’aquell curs que tractaren la relació de Camus amb les nostres illes.
El periodista i historiador Francesc M. Rotger, coordinador del volum, destaca que les vinculacions de Camus amb les Balears tenen molts de caires. “No hi ha només els seus orígens menorquins -la seva padrina havia nascut al poble de Sant Lluís i, a la seva casa d’Alger, s’hi parlava el que ell anomenava maonès -, també hi ha el viatge que va fer a vint-i-un anys a Mallorca i a Eivissa, la relació que va tenir amb nombrosos exiliats republicans i la seva condició de mediterrani”.
Rotger, autor d’un dels textos del volum i camusià empedreït, cita una frase de Camus per descriure el seu profund lligam amb el paisatge i l’esperit mediterrani: “La Pàtria no és l’abstracció que aboca els homes a la massacre, sinó un cert gust per la vida, comú a alguns éssers, mitjançant el qual podem sentir-nos més pròxims a un genovès o a un mallorquí que a un normand o un alsacià”.
Des de tots els angles
Un dels majors interessos d’ Albert Camus i les Balears és que aplega, en un sol volum, textos d’estudiosos que, a més de dominar globalment el tema, s’han especialitzat en un o en uns pocs aspectes concrets de la biografia o l’obra de l’autor de L’home revoltat, de qui Rotger destaca “el seu compromís ètic, que el va dur a posicionar-se contra el règim de Franco, contra el nazisme i contra l’estalinisme”, i la seva capacitat de tocar totes les tecles, “des del periodisme i l’assaig fins a la novel·la i el teatre”.
El volum, encapçalat per un pròleg de Carme Riera, que va convertir Camus en un dels personatges centrals de la seva novel·la La meitat de l’ànima, s’obre amb una introducció de la professora Carlota Vicens, que dibuixa un perfil general de l’escriptor. Joan Borràs Reynés parla del fenomen de l’emigració balear cap a la colònia francesa d’Algèria als segles XIX i XX, especialment rellevant a Menorca, ja que es calcula que, entre el 1830 i el 1840, un 20% dels menorquins se n’hi anaren. Al seu text, Francesc M. Rotger recorda l’impacte que va causar a Camus la visita que, l’any 1935, va fer a Mallorca i a Eivissa, de la qual va deixar constància escrita -memorables les seves pàgines sobre el claustre de Sant Francesc- i que no oblidà mai.
La menorquina Josefina Salord és la màxima especialista en “la menorquinitat algeriana” d’Albert Camus Sintes i en de quina manera es concreta tant en la seva vida com en la seva obra. Salord parla del seu entorn familiar i fa esment especial a la seva novel·la inacabada, El primer home, un retorn literari als orígens. Per la seva banda, Helena Tur escriu sobre l’estada de l’escriptor a les Pitiüses. I Helen Rufat, sobre els emocionants vincles que Camus mantingué amb el món de l’exili republicà espanyol a París, al qual va donar suport en la seva lluita antifranquista i amb qui va col·laborar per traduir Calderón de la Barca, Lope de Vega i Joan Maragall.
Finalment, els crítics literaris Carles Cabrera i Josep M. Nadal Suau analitzen, respectivament, les representacions que s’han fet del teatre de Camus als escenaris illencs i catalans, i les correspondències entre el francès i l’escriptor mallorquí Cristóbal Serra, dos autors antagònics agermanats per un antidogmatisme mediterraneista.
Albert Camus i les Balears serà presentat dimarts, 17 de juny, a les 20.00 hores, a la llibreria palmesana La Biblioteca de Babel.
