Publicitat
Publicitat

A la presó Per voler defensar la seva recerca

El físic Omid Kokabee, que va fer recerca durant tres anys a Barcelona, és a la presó per haver-se negat a investigar per al govern iranià

V a anar a casa a passar les vacances de Nadal i ja no va tornar. El jove científic iranià Omid Kokabee, que havia estat investigant a l'ICFO, a Castelldefels, fins al 2010, viatjava des dels Estats Units per veure els seus pares a l'Iran. Feia quatre mesos que estava a la Universitat de Texas, amb una beca com a investigador. Però l'Omid no va tornar a sortir de l'Iran. Quan va anar a agafar l'avió per tornar, la policia el va detenir i el van tancar. Després de passar per un judici kafkià, el van condemnar a 10 anys de presó a Evin, un centre d'alta seguretat. El jutge va dictaminar que havia col·laborat amb un estat hostil (els Estats Units) del qual va obtenir ingressos il·legals. Ja ha complert un any de condemna, i li han allargat la pena tres mesos per ensenyar anglès als seus companys.

La recerca de l'Omid, que té 30 anys, està centrada en l'òptica. En concret, investiga amb làsers de diòxid de carboni amb els quals separar isòtops i que poden tenir moltes aplicacions, des de la medicina fins a l'enriquiment d'urani per a usos militars.

Un cervell desitjat

Feia temps que el govern iranià volia captar el jove talent. Quan va fer la selectivitat estava entre els vint estudiants amb millors qualificacions del país i que, com marca la tradició, es fotografien amb el president. En acabar la universitat, va ampliar estudis a l'estranger: tres anys en un dels millors centres del món en aquest camp, l'ICFO, a Barcelona, i després als Estats Units, a Texas.

El 2010, durant aquell viatge nadalenc, l'Agència d'Energia Nuclear Iraniana (AEOI) el va convidar a una reunió i li van demanar que es quedés a l'Iran a treballar amb ells. L'Omid va dir que no. Ja a la presó, el va visitar algú que li va tornar a proposar que investigués al servei del govern. Si ho acceptava no el condemnarien. L'Omid s'hi va tornar a negar.

Suport internacional

La comunitat científica internacional dóna suport a l'Omid, que, segons amics i familiars, comença a ressentir-se de la captivitat. "Mai es va involucrar amb grups polítics, ell volia fer recerca amb aplicacions comercials en biologia", afirma Eugene Txudnovski, físic expert en òptica i president del Committee of Concerned Scientists (CCS), una organització internacional amb científics de renom (bastants premis Nobel) que es va crear el 1972 per defensar els drets humans dels investigadors. Recentment, va visitar Barcelona per participar en una taula rodona organitzada a l'Ateneu Barcelonès per donar a conèixer el cas de l'Omid. El mateix Txudnovski, que també té forts vincles amb Barcelona, ja que va treballar per a la Universitat de Barcelona, va patir de jove les pressions del govern de l'antiga Unió Soviètica, que el va expulsar del sistema de recerca rus quan també es va negar a col·laborar.

També donen suport a l'Omid altres organitzacions internacionals, com la Societat Internacional d'Òptica i Fotònica (SPIE). Han recollit firmes i han enviat una carta a l'aiatol·là Sadeq Larijani. La presidenta de la SPIE, Maria Josefa Yzuel, és professora del departament de física de la Universitat Autònoma de Barcelona. "És molt important que el seu cas es mantingui viu, que se'n parli, que hi hagi pressió internacional, perquè si cau en l'oblit poden fer amb ell el que vulguin", diu Yzuel. "L'Omid té una prometedora carrera al davant. Per sort, la Universitat de Texas s'ha compromès a guardar-li el lloc per quan surti de la presó", afegeix Lluïsa Calvo, catedràtica de la Universidad Complutense de Madrid compromesa amb la causa. "Tots els països tenen dades classificades, temes que no es publiquen a les revistes científiques, però aquest no és el cas, no té res a veure amb això", afegeix Calvo. "Nosaltres tan sols treballem amb casos de científics que sabem que no han violat les lleis dels seus països", afegeix Txudnovski.

Altres casos

L'Omid va coincidir uns mesos a la presó amb el metge iranià Arash Alali, que, amb el seu germà, Kamiar, dirigien un programa de recerca sobre el VIH, un virus que el govern iranià diu que les grans potències expandeixen a altres països amb finalitat política. "Primer els van acusar de rebre diners d'Europa, perquè per a la recerca havien guanyat ajuts. Després els van acusar de treballar per al servei d'intel·ligència israelià", explica Txudnovski.

Avui la majoria de casos de científics empresonats es donen a l'Iran, a Turquia, a la Xina, a Cuba i a Rússia. Entre aquests casos hi ha el d'un físic siberià, Valentin Danilov, que investigava sobre els efectes de l'activitat solar als satèl·lits, a qui van acusar de vendre informació a la Xina. Van reconèixer la seva innocència després que passés 11 anys a la presó. Un altre cas és la neurocientífica Olga Zelina, que investiga sobre els efectes de les drogues i a qui van acusar de tràfic.

A Turquia, el govern no tan sols no respecta la independència dels seus organismes científics, sinó que també ha dut a la presó alguns investigadors, entre els quals l'epidemiòleg Onu Hamzaoglu, de la Universitat de Kocaeli, que va dur a terme un estudi que denunciava els alts nivells de contaminació d'una bassa que correlacionava amb l'increment de casos de càncer.