IAQUÍ

Shakira, mai no entendré l’animadversió

HO HE D’ADVERTIR des de la primera línia: no som seguidora de Shakira. Ara bé, m’ha cridat poderosament l’atenció que, només pel fet que la colombiana vulgui cantar un tema en català, hagi rebut tota mena d’insults. No passa res perquè la mateixa cantant ho faci a vegades en castellà i a vegades en anglès. Tampoc ningú no hauria tret la llengua perquè hagués cantat en italià o en japonès. De la mateixa manera que l’Imagine s’ha de cantar en anglès, el Boig per tu només es pot cantar en català. Diria que mai no entendré que una llengua, la que sigui, pugui crear la mínima animadversió, si no s’entengués amb massa claredat el rerefons d’aquesta ràbia pel català. S’ha fomentat tant l’odi a tot allò que soni a Catalunya, i com que allò que més fa sonar un país és la seva llengua, el català ho pateix amb escreix. A les Illes Balears ho sabem bé, això, perquè tenim la cúpula del Govern encaparrotada a acabar amb qualsevol cosa que sigui en la nostra llengua: l’educació, un mitjà de comunicació... Bé, no ve al cas. Si no ho puc entendre és sobretot per dos motius. Un fa referència a la importància que té el respecte als altres per a la convivència. Trencar aquest principi és extremadament perillós, és acabar amb la convivència pacífica. L’altre motiu és que cada vegada que algú manifesta la seva ràbia contra una llengua o contra un poble, automàticament fa que dos o deu o cent es posin de la part dels afectats. Ho veim a Catalunya, amb un moviment ciutadà que no atura de créixer. Ho veim a Balears, on els atacs a la llengua han provocat massives adhesions en la seva defensa. I ho ha comprovat la colombiana Shakira, ja que el seu Boig per tu s’ha convertit en líder de totes les audiències.

EDICIÓ PAPER 12/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF