IAQUÍ

El PSOE ja no té qui l’entengui

NO TENIA PROU FRONTS oberts el PSOE a l’àmbit de l’Estat com per ara ficar-se en un bullit com el que s’ha cuinat des de la direcció del partit. Immers en una crisi interna destructiva; immers en una crisi de credibilitat externa que ha recollit a les darreres eleccions fins al punt d’haver d’escenificar una dimissió del seu líder amb efecte retardat, i immers sobretot en una crisi de model ideològic que és la que ha allunyat el seu electorat, només li mancava ara definir-se republicans d’arrel, però ser còmplice del pacte perquè la monarquia espanyola tingui la continuïtat decidida. Quan Rubalcaba pugui deixar la secretaria general del PSOE, no abans de donar tot el suport del seu republicanisme d’arrel a la coronació de Felip VI, el seu partit haurà perdut una altra part de la credibilitat que li quedava. Mentrestant, haurà d’imposar als seus que facin bonda i que, per molt republicans que siguin, votin relleu monàrquic al Parlament. No crec que les bases i els seus votants ho consentin, i malament anirà la cúpula del partit si no se’ls escolta. El bullit que també va muntar a Catalunya amb el ‘creim que la ciutadania té dret a decidir, però no donam suport a la consulta’ ha fet que el PSC ja ni bulli ni existeixi en un dels seus feus històrics. Aquest ‘sí però no’ constant dels socialistes els està duent al suïcidi. I a mi no em sembla gens bo que ningú se suïcidi, sobretot quan es tracta d’una formació política de contrapès i que recull o recollia la sensibilitat d’una part important de la societat.

EDICIÓ PAPER 19/10/2019

Consultar aquesta edició en PDF