ENTREVISTA
Balears 17/07/2015

Martí March: "No podem enganar la gent dient que farem uns currículums que no tenen res a veure amb la LOMQE"

Mercè Pinya
12 min
El conseller d'Educació, aquest migdia, al seu despatx. MARGA MONER

PalmaUna de les majors queixes els darrers anys de la gent que us dedicàveu a analitzar i estudiar el sistema educatiu era la manca d'accés a la informació. Com us heu trobat la Conselleria d'Educació? Hi ha hagut sorpreses?

Sorpreses n'hem trobades, lògicament, però això és normal. De vegades hi ha administracions un poc opaques i hi ha coses que només les coneixes quan hi estàs dins. El que sí que voldria dir és que nosaltres durem a terme una política de transparència. Voldríem que a través del Gestib i l'IAQSE poguéssim tenir d'una manera periòdica dades sobre el sistema escolar. Jo crec que és bo donar a conèixer quina és la realitat del sistema i és important per a la gent que vol estudiar-lo. Nosaltres crec que hem de possibilitar profunditat sobre el coneixement a la comunitat educativa de les Illes Balears i com més profunditat de coneixement tinguem, més possibilitats tindrem en tots els sentits de millorar les coses. Si no tenim coneixement, difícilment podem millorar. Serem cada vegada més transparents pel que fa a les dades i indicadors del sistema escolar. Tindrem un plantejament d'obertura perquè la gent pugui saber com estam.

La desorganització també ha estat una crítica constant de part de la comunitat educativa. Quina és la situació que us heu trobat? Pensau dur a terme mesures de reorganització interna?

Fa una setmana i escaig que som aquí. El primer és conèixer el territori que trepitjam. Però pensam que la Conselleria s'ha de professionalitzar i aquest és un objectiu de legislatura. No pot ser que cada vegada que hi ha canvi de Govern hi hagi canvis de personal que està aquí dins, que la majoria són docents. Això no pot continuar. Sabem que amb aquests 4 anys no ho podem arreglar, però sí posar les bases d'una administració estable, professionalitzada i tan despolititzada com sigui possible, com passa en altres conselleries. Que hi hagi càrrecs de confiança i assessors docents em sembla normal, però que hi hagi aquest canvi absolut que pot arribar a un centenar de persones, em sembla que no és de rebut. Hem de tenir una estructura clara, molt professional, que la gent sàpiga a qui s'ha de dirigir en cada moment, perquè és l'única manera que això funcioni adequadament. És un objectiu de legislatura. No podem demanar una educació estable si tenim una conselleria inestable.

Els interins docents en comissió de serveis desapareixeran?

Em sembla que no és una figura que pugui durar més. No volem deixar ningú al carrer, però pensam que el professorat ha d'anar a fer classe i els administratius, que facin feina d'administratius. Això sí: que necessitam assessors docents, sí. Hi ha algunes direccions generals que necessiten personal docent, però ens agradaria que fos amb la màxima estabilitat per evitar canvis continus. Que hi hagi interins que estan dins la Conselleria em sembla que no és el més adient en cap aspecte. Ni per a ells ni per a l'educació.

Una de les novetats és que el Departament d'Inspecció Educativa passa a dependre directament del conseller. Per què?

Perquè la feina de la Inspecció és transversal amb moltes direccions generals i se li vol donar aquesta visió global del sistema escolar. I sobretot per intentar en aquests moments donar la màxima imatge de professionalitat. La Inspecció aquests 4 anys ha tingut uns problemes significatius que ja coneixem, han quedat en un nombre molt disminuït. A partir d'aquí, volem una reorganització, volem que Inspecció faci feina amb totes les direccions generals i a partir d'aquí tenim una idea que a curt o mitjan termini hi hagi el nombre d'inspectors adequat. Així, en breus setmanes donarem una resposta definitiva a aquest tema, que ja està quasi en procés de solució. Però també m'interessa posar de manifest que nosaltres volem recuperar per als inspectors la figura d'assessorament, de supervisió, de valoració, d'ajut... i no una figura de control. Evidentment té una part de control en temes administratiu, però volem potenciar la part més pedagògica.

Els inspectors han actuat amb criteris polítics?

Jo no ho sé. Una cosa que no faré és entrar en dinàmiques de mirar al passat. Cadascú ha de cercar les seves responsabilitats. Jo no parlaré de l'herència rebuda. Sí que faré un diagnòstic del que hem rebut, perquè també és important que tothom ho sàpiga. Crec que es tracta de tenir clar que començam una etapa nova i mai no entraré en el Parlament ni enlloc a desqualificar les persones que no estiguin d'acord amb la nostra política educativa. M'agradaria que s'argumentàs, en el Parlament o fora, ara que hi ha debat sobre la LOMQE, que no fos amb desqualificacions ni amb paraules gruixudes. No diré 'tú más', i si ho faig, m'agradaria que la gent m'ho recordàs, perquè si així se solucionàs, ho diria cada dia. Pens que fer-ho no servirà més que per crispar, i com que aquesta legislatura vull un Pacte per l'Educació, vull que hi hagi un tarannà de diàleg. M'és igual si hi ha plantejaments diferents, però com a mínim parlem seriosament de l'educació, deixem els apriorismes ideològics, pedagògics, parlem sobre evidències, amb arguments... Em sembla molt bé que cadascú tingui una concepció ideològica diferent de l'educació, però quan argumentam, fem-ho seriosament, amb dades i evidències.

Fareu oposicions en el cos d'inspectors? Quantes places sortiran a concurs?

Sí que en farem perquè volem donar una sortida a aquesta qüestió, clau per al sistema escolar. Entre els que hi ha ara i els que hi haurà, una vintena aproximadament.

Per quan?

Plantejam una solució a curt termini i una a mitjan termini. Una passa per l'oposició definitiva, i l'altra l'estam treballant. En les properes setmanes la donarem a conèixer.

Per què no sou partidari de fer un decret llei per aturar la LOMQE?

Perquè és una llei orgànica. Primer de tot, les comunitats autònomes no podem derogar cap llei orgànica. A mi em desagrada moltíssim la LOMQE i ho he manifestat des de fa molt de temps, abans que altres la descobrissin. Consider que no resol problemes, sinó que en crea més, crea tensions negatives per al futur de l'educació. És una llei orgànica, d'obligat compliment, que té un calendari d'aplicació i que nosaltres hem d'aplicar. Avui el conseller d'Educació de la Generalitat valenciana, de Compromís, deia “no podem derogar la LOMQE, en minimitzarem els efectes”. Per tant, podíem tenir l'oportunitat de derogar els currículums que ha fet la Comunitat Autònoma d'acord amb les seves competències.

Per què no ho heu fet?

Perquè consideram que el temps no era l'adequat i perquè ho volem fer millor. Això sí: dins la LOMQE, perquè és que no ens n'escapam... Dins els currículums nosaltres podrem introduir aquelles coses que puguem introduir que consideram importants: des del punt de vista de les assignatures marginades, des del punt de vista de les competències europees... tot això ho introduirem, però no podem enganar la gent dient que farem uns currículums que no tenen res a veure amb la LOMQE. És que la LOMQE existeix. I al marge que el decret llei és una fórmula que no volem utilitzar, al final la LOMQE és aquí.

Per tant, l'opció que es planteja és la de refer els decrets aprovats per Núria Riera? I de quins terminis estam parlant? Perquè ens podríem trobar en el cas que quan s'hagi acabat la tramitació ja sigui passades les eleccions generals i amb una LOMQE derogada?

La història no està escrita. No sabem quina correlació de forces hi haurà. A més, una cosa és derogar una llei i l'altra saber quina llei hi haurà. Nosaltres farem uns currículums que intentin tenir una perspectiva més llunyana, sense oblidar que nosaltres algunes coses que farem seran en funció de la LOMQE, però volem anar més enllà. Pel que fa als terminis, m'agradaria que el mes de febrer poguéssim tenir els currículums, que han de passar per tots els tràmits legals pertinents. Les coses en educació no són fàcils de canviar i ens podem trobar en el cas que hi hagi derogacions parcials de la LOMQE, però fer una nova llei educativa que sigui de consens no és tan fàcil. M'agradaria que la nova llei que es faci sigui estable, i això no es fa fàcilment. No crec que en el mínim d'un any es pugui fer una nova llei educativa.

Aleshores, quines seran les mesures per minimitzar els impactes aquest curs?

Jo vull recordar que la LOMQE s'ha aplicat a Primària i que no vaig veure gaires protestes. Sí que n'hi va haver amb les proves de 3r. A la FP Bàsica la LOMQE també s'està aplicant. Hi ha moltes coses que s'estan aplicant de la LOMQE, és aquí. A nosaltres ens interessa minimitzar els efectes en temes de professorat i estam per això. La nostra preocupació ara mateix són els currículums, que començarem a treballar, i el professorat. L'any que ve hi haurà més professorat a Secundària del que hi ha actualment.

Però com es tradueix en els centres? Perquè si hi ha una sèrie d'assignatures que la LOMQE retalla, i es contracta més professorat d'aquestes especialitats, què faran aquests professors? Voleu dir que els centres tindran flexibilitat per modificar els horaris?

No. El que passa és que hi ha molts centres que han aprofitat la capacitat que dóna la LOMQE per intentar esmorteir les conseqüències que té en assignatures com tecnologia, plàstica i música. Hi ha distintes variables que hem tingut en compte, tot i que encara no està acabat. Les quotes de professors s'estan treballant ara, perquè la nostra preocupació és l'inici de curs, que volem que sigui normal, i per això donam resposta a les necessitats dels centres. No ens estam inventant res. Per tant, si ja tenim la voluntat política d'esmorteir les conseqüències que té sobre el professorat, estam posant les bases perquè els centres tinguin més professors l'any que ve.

El nombre serà el que donaren els sindicats, uns 60-70?

Les dades concretes no estan acabades, però estam treballant perquè ningú no quedi fora. I, en qualsevol cas, hi haurà més professors de Secundària que el curs passat.

Quina és la norma que pensàveu comunicar aquesta setmana?

El que hem comunicat és que per als centres que no tenien aprovats els horaris, hi hauria uns horaris provisionals que són els que aprovaren les comissions de Coordinació Pedagògica. Ho ha fet el director general de Planificació mitjançant unes instruccions.

Ja heu parlat amb les altres comunitats autònomes 'rebels' sobre com fer front comú? Teniu una estratègia definida?

La setmana passada vaig parlar amb la consellera d'Ensenyament de Catalunya, Irene Rigau, de coordinar-nos en aquest assumpte i en algunes altres qüestions. Vam parlar de la necessitat de fer front comú i de compartir informació. Segurament dissabte aniré a Madrid a una reunió amb els altres consellers socialistes per coordinar-nos. El canvi en els governs autonòmics dins la Sectorial d'Educació, on fins ara hi havia majoria del PP, permetrà un debat més viu. El nou ministre vol endolcir la imatge de Wert, però la LOMQE no és del senyor Wert, sinó del PP.

Més enllà de la LOMQE, les Illes Balears tenen un problema molt greu que es diu fracàs escolar. Quin marge d'incidència té l'Administració davant una societat que ha prioritzat els doblers fàcils i ràpids abans que l'esforç i l'estudi?

Em sembla bé que es comenci a parlar d'altres problemes a part de la llengua. Tenim clar que les Illes Balears tenen un dels índexs més alts de fracàs i abandonament escolar. És evident que des de la Conselleria volem fer una línia d'acció, però ens interessa posar-la a nivell de centres. No podem fer res sense abans saber a quins centres, a quins nivells educatius... Només tenint una radiografia completa podem fer intervencions puntuals. Jo no crec en els grans plans, sinó en els plans concrets. Què passa en un centre determinat on hi ha un abandonament educatiu X? Treballem-ho, perquè si feim grans plans no solucionarem el problema. Si hi ha centres que necessiten més recursos o treballar més amb els Serveis Socials, hem de fer plans específics per a això. I això enllaça amb el nostre plantejament de potenciar l'autonomia dels centres en el sentit que aquests han de ser l'eix bàsic de les polítiques educatives. La Conselleria ha de donar recursos i les línies generals, però pensam que són els centres els que han de millorar el rendiment educatiu, etcètera. Volem, en definitiva, empoderar els centres.

Tothom vol anar a la Universitat, però un estudi recent posa de manifest que de les 50 feines més demanades a les Illes, només una requeria una llicenciatura. La FP es potenciarà de veres?

Ja hem fet una direcció general de Formació Professional i Formació del Professorat i aquest serà un dels assumptes que m'interessarà parlar a molts de nivells. Ja he parlat amb el conseller de Treball, perquè crec que hi ha d'haver una bona coordinació. M'interessa tenir clar quina és la realitat de l'FP aquí i saber quines són les seves mancances. I volem parlar amb els empresaris. La FP tindrà sentit si s'hi implica per una part l'Administració, però per l'altra els empresaris. Les empreses han de col·laborar en dos àmbits: pràctiques reglades i també que quan es facin contractacions la qualificació es tingui en compte. Seria un error tenir una gent qualificada que després no sigui utilitzada per les empreses. És veritat que hi ha algunes titulacions que no tenen resposta de part de les empreses, però a mi em preocupa més que hi hagi empreses que contracten gent sense cap tipus de qualificació. Si el món empresarial vol millorar la qualitat de l'oferta turística s'ha de fer a partir de la qualificació. La FP, que sempre ha estat la germana pobra, l'hem de dignificar, i això requereix també que els empresaris s'ho creguin.

El nou director Antoni Morante ho sap bé: els centres educatius públics cauen a trossos, què pensau fer?

Ara s'estan donant respostes a alguns centres com el CEIP Es Pont, pel que fa a la retirada de l'amiant. Hi ha una sèrie de coses urgents que hem dit que es facin tot d'una. Pensant en la legislatura, volem fer un pla de rehabilitació de centres que creim que és absolutament necessari. És evident que els centres necessiten tenir seguretat i dignitat. També treballarem amb aquells centres que sigui necessari construir, com el cas de Santa Maria; properament tindrem una reunió amb la seva comunitat educativa. També sabem que a Formentera cal ampliar centres. Igualment és cert que la demografia es comença a estabilitzar, la qual cosa és un alè.

Recuperareu les plantilles anteriors a l'inici de les retallades?

No puc donar una xifra concreta, perquè actualment s'està treballant amb les quotes. Però a Secundària hi haurà un augment i a Primària ens agradaria que hi hagués un creixement referent a Atenció a la Diversitat. Hi ha hagut un abandonament de l'escola inclusiva i els centres d'educació especial han incrementat molt els alumnes. Cal recuperar que els al·lots estiguin dins les escoles normals, que tinguin un tractament personalitzat. Per tant: sí, hi haurà increment.

Però es recuperarà la xifra prèvia a la retallada?

Hi haurà un procés de recuperació.

Les baixes es cobriran immediatament?

En el Consell de Govern de la setmana que ve hi pot haver una mesura que esmorteeixi els problemes de les baixes, però tenint en compte que hi ha un decret llei que fixa 10 dies. Estam mirant com podem analitzar algunes casuístiques que puguin donar un temps més reduït per substituir baixes.

Però no seria, en tot cas, una substitució immediata?

Pot ser immediata, però depèn del cas i dels tipus de centres.

Tot això requereix un millor finançament. Quin percentatge del pressupost destinarà a Educació el nou Govern? L'acord de governabilitat fet públic dimarts no ho concreta...

És evident que hi ha d'haver una millora. No es podrà fer d'un any per l'altre, però ja el Govern i la presidenta han dit que l'educació serà una prioritat política. Volem revertir les retallades que hi ha hagut els darrers 4 anys i iniciar un procés progressiu de recuperar el que s'ha perdut i, a partir d'aquí, incrementar fins a arribar a models que tenen percentatges de PIB espanyol i europeu.

Però no parlau d'un percentatge concret?

En aquests moments, no.

Com pensau recuperar la confiança de la comunitat educativa?

La confiança es recupera molt a poc a poc i es perd molt aviat. Hem començat amb la trobada del Consolat i ara parlam agent educatiu per agent educatiu. Però sabem que les paraules no són suficients i que calen fets, però els fets els començam a fer. Inspecció augmentarà, el professorat s'incrementarà, les baixes... Són fets concrets. Volem traduir les paraules en fets. Volem parlar i temporalitzar les propostes que té cadascú. Aquesta serà una manera de recuperar. I em reuniré amb tothom, les vegades que faci falta.

Un dels vostres reptes és el d'un Pacte Social per l'Educació. Com el treballareu?

Volem partir d'Illes per un Pacte, però no com a únic document. L'STEI, per exemple, no hi és, i per això els hem dit que ens facin arribar la seva proposta, perquè consideram que és clau. Igual que les entitats que ho vulguin ens poden fer arribar les seves aportacions. D'aquestes, la nostra idea és arribar a un document escrit que pactem amb els agents de la comunitat educativa. La idea és enviar al Parlament aquest acord perquè passi d'un acord social a un acord polític. Hi ha d'haver un mínim comú denominador en què tots ens sentim còmodes. Ha de fixar les coses que no es poden tocar, però que a la vegada permeti la flexibilitat. M'agradaria que fos inclusiu, ens agradaria que el PP el signàs perquè seria un signe de responsabilitat i d'estabilitat. Ara, és evident que quan negocies tothom s'ha de deixar alguna cosa pel camí. Aquesta hauria de ser la base per a una llei educativa que sigui estable.

Entre aquestes coses que no es poden tocar, s'hi inclou el model lingüístic?

Efectivament. De vegades se m'ha malinterpretat, però jo tenc clar que s'ha de partir del Decret de mínims, que és un decret que va fer el PP. La nova norma lingüística consider que pot modificar coses. Ha de partir del que diu l'actual sobre l'ensenyament del català, sobre el qual estic totalment d'acord, i ha de possibilitar donar cobertura lingüística a tots els models que hi ha a les Illes Balears: des d'aquells que fan immersió fins als que no en fan. Amb dues idees clau: que al final de les etapes educatives es tingui un coneixement de català, castellà i una tercera llengua. Segon, que sigui un model que cada centre pugui fer d'acord amb les seves característiques. I tercer, que sigui avaluat. Som partidari de millorar l'ensenyament de l'idioma i progressivament passar a ensenyar en l'idioma. En una societat plurilingüe, el paradigma plurilingüe el volem: partint del fet que la llengua pròpia és el català, que hi ha dues llengües oficials i que l'anglès és una llengua de comunicació universal. Amb aquestes línies crec que és possible arribar a un acord. No crec en els models rígids de determinades hores en català o en castellà o percentatges, crec que l'escola ha de ser flexible i allò important és assolir uns objectius.

I qui fixaria la llengua vehicular de cada assignatura?

Cada centre. Hi pot haver unes línies generals en aquest decret lingüístic que facem, però cada centre ha de ser autònom per definir com ho fa, però partint del que diu el Decret de mínims sobre el català.

I això implicaria modificar el Decret de mínims però mantenint el que diu sobre el català?

Sí, sí, és un encàrrec important que volem fer. A mitjan curs de l'any que ve això ha d'estar aprovat. Ho volem consensuar amb la comunitat educativa i amb partits polítics, si escau. Ens agradaria que fos una norma que, malgrat que encara no hi hagi pacte, fos consensuada. [PODEU LLEGIR AQUÍ L'ENTREVISTA PUBLICADA AQUEST DISSABTE A MARTÍ MARCH FETA PER ANTONI BASSAS]

stats