PALMA

Cort ja prepara la demolició del monument de la Feixina i no en preveu el trasllat

El regidor de Memòria Històrica diu que la contextualització feta per Calvo l'any 2010 "no ha resolt el conflicte" i que una sentència del Suprem n'avala la retirada

L'Ajuntament de Palma ja prepara la demolició del monument de la Feixina, construït durant el franquisme en homenatge a les víctimes de l'enfonsament del creuer 'Baleares' en la Guerra Civil, després d'haver estat un dels principals bucs de l'exèrcit revoltat. El regidor de Cultura, Patrimoni, Memòria Històrica i Política Lingüística, Miquel Perelló (MÉS), ha explicat la mesura com una "decisió política" a partir de l'acord de governabilitat signat pel tripartit de Cort —integrat pel PSIB, MÉS i Som— i perquè, segons entén ell, la contextualització del monument que va fer l'any 2010 el govern de la socialista Aina Calvo, en aplicació de la Llei de memòria històrica, "no ha resolt el conflicte" entorn a aquest símbol. "Continua sent un vestigi del franquisme i motiu d'enfrontament ciutadà", ha dit, i que així ho demostren les postures que continuen mantenint sobre això distintes entitats i associacions.

Perelló també ha sostingut que el desenvolupament de la Llei de memòria històrica i una sentència del Tribunal Suprem de 2012 avalen ara la seva retirada. Ha afegit que des de la seva àrea ja s'han encarregat els informes tècnics per procedir al desmuntatge del monument i una avaluació del seu cost, i que, en principi, no preveu el seu trasllat a un altre lloc diferent a l'espai públic on es troba ara mateix per la dificultat tècnica i l'elevat cost que això suposaria. "Està fet amb pedres de marès i és buit per dins", ha dit sobre el monument, "per la qual cosa amb el desmuntatge és difícil que les pedres aguantin, i refer-lo a un altre lloc requeriria fer tota una estructura interna nova". Les peces que resultin de la demolició podrien acabar al magatzem municipal de Son Pacs, on es troben altres elements que ja van ser retirats del monument.

Amb els arguments exposats per Perelló, l'equip de govern ha rebutjat aquest dijous en comissió la proposta presentada pel grup municipal del PP que instava a "mantenir l'actual fesomia del parc de la Feixina en la seva totalitat". La portaveu dels populars, Marga Durán, ha defensat la proposta perquè ha dit que, amb la contextualització feta al 2010, el monument "honora totes les víctimes, no les de cap bàndol" i que s'ha de recordar que aquest s'aixecà amb aportacions ciutadanes fetes a través d'una campanya del diari 'Última Hora'.

La popular ha considerat que el tripartit provoca amb aquest actuació "una polèmica innecessària" només per donar compliment a un dels acords del pacte, "per damunt dels interessos de les persones", i que aquesta no se sosté sobre cap informe. Per això ha instat l'equip de govern a demanar els dictàmens de les comissions de Patrimoni i del Centre Històric, del cronista oficial de la ciutat, a més d'avaluar el cost de la retirada, abans de prendre qualsevol decisió. Durán ha dit que al 2010 els informes foren contraris al desmuntatge i que el seu grup disposa ara d'un dictamen d'un jurista "que diu que amb la llei a la mà no es pot tocar ni una pedra a la Feixina". Bartomeu Cañellas, de Ciutadans, ha donat suport a la proposta del PP i ha apuntat per la seva banda que és "incongruent" que el batle José Hila (PSIB) impulsi ara el desmuntatge del monument després d'haver format part del govern d'Aina Calvo, que el va contextualitzar. 

Perelló ha contestat a les crítiques assegurant que la desaparició del monument té "base jurídica". Ha afirmat que l'any 2010, quan es procedí a la contextualització de la Feixina eliminat els símbols del règim franquista i s'afegí en distints idiomes la inscripció per "no oblidar mai els horrors de les guerres i les dictadures", la Llei de memòria històrica encara no s'ha desenvolupat del tot en l'obligació de les administracions públiques a retirar els símbols afectats. A més, ha dit que una sentència del Tribunal Suprem de l'any 2012, desestimant un recurs de la Fundació Francisco Franco en contra de la retirada d'una estàtua del dictador, dictaminà l'obligació d'"adoptar les mesures oportunes perquè es procedeixi a la retirada d'aquells monuments commemoratius que suposin una exaltació de la Guerra Civil, amb l'objecte de donar compliment a l'esperit de reconciliació i concòrdia que va permetre el naixement de la Constitució de 1978, i evitar la permanència de qualsevol vestigi que pugui ser causa d'enfrontament, greuge o ofensa al model constitucional de convivència".

La confirmació de les intencions del tripartit de Cort es produeix després que l'entitat conservacionista  ARCA s'hagi manifestat en contra de la retirada del monument per considerar que "els rastres de la història no es poden esborrar per dolenta que sigui". A l'altre costat, l'associació Memòria de Mallorca, que presentà un contenciós contra l'Ajuntament l'any 2010 per considerar que incomplia la llei, dóna suport a l'eliminació d'"un recordatori del triomf del feixisme" que ofèn "les seves víctimes, els seus familiars assassinats, la democràcia i els valors que la fan universal". En una altra línia, la Federació d'Associacions de Veïns de Palma ha proposat traslladar el monument de la Feixina al museu militar de Sant Carles, al Dic de l'Oest, una opció que el regidor Miquel Perelló ha considerat inviable.

La candidatura de Palma com a Patrimoni Mundial de la Unesco, al 2017

En la mateixa comissió municipal, Perelló també ha informat al grup del PP que la seva àrea continua endavant amb la tramitació de la candidatura de Palma com a Patrimoni Mundial de la Unesco, però que aquesta no es presentarà fins a l'any 2017, per no coincidir amb la de Menorca Talaiòtica que ja s'ha anunciat per a l'any que ve. Cada comunitat autònoma només en pot presentar una al procés de selecció que s'obre cada any. El responsable municipal de Cultura ha dit que s'està fent una revisió i anàlisi de la tasca feta fins ara i que s'hauran d'elaborar treballs més concrets per ajustar la candidatura de Palma "a uns criteris de la Unesco que van canviant". Ha apuntat així a la possibilitat de centrar la candidatura en un aspecte patrimonial o zona concreta de la ciutat, en lloc de fer-ho globalment.

Amb tot, Perelló ha dit que abans d'això l'àrea de Cultura s'ha de centrar en "un pla seriós de manteniment" del patrimoni cultural i artístic de la ciutat. "El castell de Bellver cau", ha alertat, per fixar unes prioritats que també han de passar per actuacions a l'espai de les Voltes, el Jonquet, les Torres del Temple, l'edifici de Can Serra i altres elements del patrimoni industrial i rural del municipi.

El PP ha presentat altres propostes a la comissió: perquè es mantinguin els premis Ciutat de Palma en castellà en les categories de novel·la i poesia; per instar el president del Consell, Miquel Ensenyat, a rectificar i demanar disculpes per les seves declaracions sobre els pagesos extremenys; i per instar Cort i altres institucions a defensar la "unitat indestructible d'Espanya" davant les "ofenses independentistes des de Catalunya". Totes tres han estat rebutjades, i en el cas de la unitat d'Espanya, els tres grups del tripartit —PSIB, MÉS i Som— han defensat per separat les seves diferents postures respecte de la vertebració de l'Estat. L'equip de govern sí que ha aprovat una darrera proposta dels populars per a la creació d'un catàleg d'immobles municipals disponibles per a les entitats socials, per a la qual cosa també s'elaborarà un reglament. 

 

EDICIÓ PAPER 28/11/2020

Consultar aquesta edició en PDF