Menjam el que cuinam

BinissalemTrobades, cercaviles, paradetes a vessar de coques pujades, pasta de sucre, merenga, fruites seques i confitades, melmelades, caramels, xocolates... un poble per a infants i grans que es converteix, per un dia, en la caseta de Hansel i Gretel que en alguna ocasió tots hem volgut trobar-nos.

Prohibit comptar calories

Avui no és un dia per comptar calories ni tampoc per fer-ne l'excés de l'any; és un dia de governar la mesura dels infants i també la pròpia, i de saber gaudir del pecat anual que ens hem de poder permetre ensenyant als més petits on es troba el límit entre gaudir i abusar d'aliments que no tenim -o no hauríem de tenir- a l'abast cada dia.

De fet, no hi ha aliments permesos ni aliments prohibits, sempre que no existeixi una intolerància alimentària o al·lèrgia. Del que parlen ara els experts en nutrició i endocrinologia és de les freqüències de consum dels aliments, sabent que quan ens referim al dolç cal ser moderats, ja que lidera el pòdium del vèrtex de la piràmide alimentària.

Sí és del tot cert que no hi ha cap aliment que ens aporti per si mateix tots els nutrients que hem de menester per viure quan ens feim grans -motiu pel qual necessitam una àmplia varietat de productes en la nostra dieta diària-, tampoc no és menys veritat que les feines que un temps ens permetien cremar l'energia que ens aporten els aliments avui ja no són part habitual de la nostra societat, motiu pel qual la ingesta de greixos saturats a través de sucres refinats l'hem de moderar d'alguna manera per facilitar-ne la combustió i evitar la pandèmia global en què s'ha convertit el sobrepès.

Gustos i textures

Pel que fa als infants, la cançó no canvia gaire de lletra, només que s'hi ha d'incloure la variable de l'educació dels gustos i textures dels aliments habituals de la nostra terra. Així com la ingesta de peix i verdures és difícil d'educar, el desenvolupament del regust pel dolç ens acompanya des de ben menuts. Els experts ens recomanen cuinar amb els nostres al·lots, ja que el procés de transformació dels aliments els obre la ment i els genera confiança a l'hora d'endur-se el menjar cuinat a la boca, malgrat que en desconeguin la textura.

Cuinar colflori amb els nostres fills com a arrencada no ens ajudarà gaire, per la qual cosa el més adient és començar per opcions que sabem que arribaran a bon port: coques, dolços i pastissos que, a més a més de despertar el llaminer amagat que tots portam a dins, fomenta la creativitat dels infants i els fa interactuar amb les diferents intensitats cromàtiques dels ingredients i les seves formes. Al cap i a la fi, menjam pels ulls. Aquesta fira dolça pot ser una prèvia original i divertida per triar el gust, el color, la forma i la recepta que reproduirem a casa amb ells.

A cuinar!

Per començar aquest procés de cuinar amb els nostres fills, us proposam tres exemples de receptes tan bones com les que trobareu a Esporles aquesta jornada. La d'avui és una tria pensada per a tots els paladars, després de parlar-ne amb dos dels més prestigiosos blogaires gastronòmics de l'estat espanyol, Ana Méndez i Manuel Ruiz.

Ambdós resideixen a Mallorca i no han trigat gaire a decidir-se: una recepta ràpida, senzilla i freda per combatre la calor d'una tardor que s'espesseix amb el baf que genera Sant Miquel; una altra de més complicada i amb color per compartir i regalar-nos una berenada familiar; i, finalment, una de fàcil i de més distreta per emmagatzemar i berenar-ne als matins abans d'anar a escola.

Posam tots els ingredients dins d'un gibrell i amb la batedora elèctrica de varetes ho barrejam tot bé. En ser llet evaporada, és a dir, fora nata, no s'ha de tenir por de passar-se a l'hora de batre, perquè no arribarà a muntar mai la mescla. En estar tot ben lligat, ho deixam reposar tres hores a la gelera perquè la barreja agafi fredor de manera homogènia. Els qui no tingueu gelatera a casa, podeu passar a congelar-ho directament, però heu de rompre la rosada de gel cada hora i tornar a congelar-ho perquè no perdi el punt de suavitat en boca. Ara bé, si disposau de gelatera, l'heu de confitar durant mitja hora i passar-lo després al congelador perquè acabi de fer-se. El punt de consistència arribarà a les quatre o cinc hores.

Tamisam la farina amb el llevat químic en pols i el cacau. Ho reservam. Picam la xocolata negra intentant que quedin bocins menuts. També ho reservam per a després. Començam a batre els dos ous amb les dues castes de sobre fins que ambdós ingredients estiguin ben lligats. A aquesta barreja de sucres i ou batut hi afegirem la llet, la farina amb el llevat i el cacau amb la xocolata picada. Continuarem remenant i, finalment, hi afegirem la mantega una mica fosa. En aquest punt podem posar el forn en marxa a 200ºC. En estar ben lligat, emplenarem els motlles amb una cullerada de la massa, tot dipositant-hi una culleradeta de melmelada de gerds al bell mig. Cobrirem al damunt amb una nova cullerada de la massa i ho ficarem al forn ben calent durant un quart d'hora llarg. En estar a punt, les deixarem refredar fora del forn abans de servir. Si de veritat voleu que siguin mengívoles a la vista, bastarà disposar gerds frescs esbocinats pel damunt i gaudir de cada mossegada.

Motlles per a magdalenes

Mentre el forn agafa escalfor fins a arribar als 200 graus, feim dues coques pujades de cacau barrejant els ous i el sucre fins que blanquegi i dobli la seva grandària. Després s'hi afegeixen el cacau en pols i la farina i, quan hagi lligat tot, s'enllauna en un motlle prèviament embetumat de saïm i s'enforna durant 25 minuts: els primers dos o tres minuts a temperatura màxima i la resta de temps, a 180 graus. Mentre es cou la primera coca dolça, podem anar preparant la barreja d'ingredients de la segona, que es farà de la mateixa manera. Quan les dues coques pujades estiguin, les desemmotllam i les deixam refredar damunt una palangana de reixes. Feim un llibret amb les dues coques pujades, tot embetumant entre i entre amb una capa de crema de xocolata Nutella i almivarant de bell nou la part superior de la coca que ens farà de tapa.

Cobrim amb Nutella (també els laterals) el pastís sencer amb una bona capa superior, més o menys igual d'espessa que la capa central. Quan estigui llest passarem, amb molta cura, el conjunt al plat de presentació. No ho farem abans per no sollar-ho tot. Ara ve el moment d'obrir els envasos de KitKat®, dels quals només n'emprarem 11. El que fa 12 és perquè els infants que ens ajudin a muntar el pastís en vagin menjant. Algú se'n pot resistir? Amb paciència anirem separant les barretes de 2 en 2 i anirem cobrint els laterals. La crema de xocolata que hem posat al voltant del pastís ens aguantarà les barretes. Quan estigui acabada la tanca de KitKat®, barrejarem els Lacasitos amb els M&Ms i els distribuirem damunt el pastís fins a cobrir-ne la superfície. Teniu l'opció de fer una llaçada de pasta de sucre tenyida de vermell o bé posar-hi una llaçada de tela com la de la foto per donar profunditat a la nostra obra.