Els hotelers de la Platja de Palma fan balanç: “Ni PRI ni un euro públic”

Acaba el mandat a l'Ajuntament de Palma i el Pla de Reforma Integral de la Platja de Palma (PRI) no està aprovat. "Bones intencions n'han tengut, però cap realització i ni un euro públic". Així de clar s'ha expressat el vicepresident de l'Associació hotelera de la Platja de Palma, José Antonio Fernández de Alarcón, per a qui, davant la incompareixença pública, "no ens ha importat i la iniciativa privada ha anat fent, especialment amb les reformes, que provoquen un important canvi a la zona".

Per a Fernández de Alarcón, no tota la culpa és dels partits, que duen “més de 10 anys” anunciant actuacions a la Platja de Palma. “Hi ha una jungla jurídica que ho posa difícil. En tot cas, hauria d'haver sortit”, ha assegurat. Entre d'altres, perquè “altres sectors com la restauració i l'oferta complementària en general necessiten el PRI. Són petites empreses i necessiten un marc i un suport”, ha sentenciat.

El que sí que ha valorat positivament el portaveu de l'Associació hotelera de la Platja de Palma és, sense dir-ho expressament, la llei Delgado i el Decret de zona madura, sobretot aquest segon, que es va aprovar quan era evident que el consorci de la Platja de Palma era incapaç de fer avançar el PRI, que avui encara segueix sense complir els paràmetres exigits pel Consell de Mallorca. Són les eines que han fet servir la dotzena d'empresaris que enguany han fet reformes i que, en alguns casos, han pujat fins a dues plantes més per incrementar la capacitat dels seus establiments. Fernández ha destacat que aquestes actuacions “són una aposta decidida per la qualitat i pensam que és l'únic camí. I per això demanam als futurs governants, siguin quins siguin, que respectin aquestes normes que ens han permès millorar la zona. Això funciona”, ha dit.

De fet, el vicepresident ha expressat diverses vegades que “nosaltres parlam amb tots els partits, i el que demanam és que s'atengui el criteri del sector, governi qui governi. El turisme és una indústria, encara que n'opini tothom. I és important que se'ns escolti”, ha reclamat.

Pel que fa la inserció publicitària del fullet de la Federació Hotelera a favor de les polítiques de José Ramón Bauzá, Fernández de Alarcón ha defugit qualsevol polèmica. “No ens queda més remei que tancar files amb la nostra federació. Ens agrada llegir dades positives”, ha sentenciat.

Bones expectatives

Pel que fa les previsions per a aquest estiu, “les expectatives són bones, especialment per a la temporada alta. Però és que aquesta es pot dir que es ven tota sola. El repte és allargar-la, i pensam que les inversions que es fan als hotels van en aquesta línia”, ha dit. També ha admès que l'hivern és difícil: “Si un ve a la Platja de Palma un dia d'hivern, certament és dur. Cal que cerquem alternatives, com l'esport o el turisme de salut. No serà d'un dia per l'altre, però arribarà”.

Segons l'estudi elaborat per l'empresa Gesthotel a 856 turistes de la Platja de Palma, el perfil del visitant de la zona és un viatger sense nins (només el 15,5% són famílies amb infants), preferentment alemany, repetidor (un 58,4%) i que valora especialment la relació qualitat-preu i l'amabilitat dels professionals. El servei privat més mal valorat, amb un 11,2%, és el que ofereixen els camps de golf (l'estudi no especifica a quins anaren els enquestats). Pel que fa les responsabilitats de l'administració pública, destaca la puntuació negativa de la neteja i conservació de carrers i parcs, amb un 17,7%.

L'Arenal

Entre els diferents indicadors d'ocupació tant de la Setmana Santa passada com de les previsions per a enguany, els hotelers destaquen com l'Arenal perd una mica d'interès respecte Can Pastilla i Platja de Palma. “És que els touroperadors es passegen”, ha dit el vicepresident amb referència a la mala imatge que ofereix especialment la segona i tercera línia de l'Arenal, si bé s'ha mostrat convençut que, amb el temps, “encetarà un procés de reconversió”. Fernández de Alarcón recorda que, fa 10 anys, tota la Platja de Palma es trobava en una situació semblant, “amb el perill de convertir-se en un destí madur poc atractiu, i crec que a poc a poc en canviam la tendència”.